Rosa Ferrer
A la façana del MNACTEC hi ha aquesta profètica frase: “Cada dia sabem més i entenem menys”, d’Albert Einstein.
És cert el que diu. Sabem més de la immediatesa, de l’aquí o l’ara. Però, com que creiem que tot el d’ara és el millor, sovint no ens parem a pensar de quina manera hem arribat fins aquí. És aleshores quan no entenem el que. Esperem que les màquines i els avenços actuals ens ho solucionin tot. Si seguim així anirem avançant com els crancs, és a dir, cap enrere. Cal que parem, respirem, pensem i després actuem i parlem. No ho fem a l’inrevés perquè ens ofeguem abans de respirar i aleshores tot va com va.
Durant aquesta pandèmia hem sentit dir i repetir moltes frases que, si haguessin parat, respirat i pensat, de ben segur no haurien dit. De ben segur haurien estalviat un munt d’angoixes a les persones, a l’hora que s’hauria fet prevenció de malalties mentals.
Quines han estat aquestes frases? D’entre moltes, les pitjors i més repetides, aquestes: “Aquest virus ha vingut per quedar-se”; “això no ho esperàvem, ens ha agafat per sorpresa; “primer va atacar la gent gran, sobretot residències, després, els de 60 anys, després, els de 40, després els joves i ara en començar les classes seran els nens”; “n’esperem una sisena onada, però, no creiem que sigui tan forta”.
Bé, anem per parts o, millor dit, per frases. “Aquest virus ha vingut per quedar-se.” Està clar, com tots els virus! A veure qui em pot dir d’un virus que hagi vingut per una temporada i hagi marxat? Tots es queden, muten i, sobretot, nosaltres ens n’anem immunitzant i el que ara és greu demà serà una grip o refredat endèmic i normalitzat.
“Això no ho esperàvem, ens ha agafat per sorpresa.” No hauria d’haver estat així. D’això, ja n’hem parlat. Ara tan sols afegir que l’OMS fa anys que està avisant els països que hi pertanyem que, sobretot a l’hemisferi nord, ens havíem de preparar per a una pandèmia important de grip, des de l’any 2005 ho ha estat avisant, amb avisos seriosos el 2007 i 2009.
“Primer va atacar la gent gran, sobretot residències, després els de 60 anys, després, els de 40, després, els joves i ara en començar les classes seran els nens.” Algú en dona més? Vinga que ja està bé aportar tanta tensió i angoixa a la gent, perquè jo no crec en els virus que ataquen per franges d’edat, ni jo ni ningú amb mig dit de front. Els virus respiratoris, com altres, hi són, no ataquen, entren. Concretament els de grip i refredat, per vies respiratòries, i les persones, depenent de com està el seu sistema immunitari, passen la malaltia. N’hi ha que ni se n’adonarà, hi ha qui ho passa malament i, com amb totes les malalties, hi ha persones que poden morir. Però mai per franges d’edat, afecta tots a l’hora i cadascú reacciona segons està més o menys fràgil.
Que en aquest cas pot haver sortit del laboratori de Wuhan és molt possible, és el risc que es corre en tenir un laboratori que treballa estudiant i remenant virus. Ara bé, no diguem paraules que a alguns faran creure el que no és. No està programat per contagiar per franges d’edat!
“N’esperem una sisena onada, però no creiem que sigui tan forta.” Sí clar, i moltes més. Ja hem quedat que acabem convivint amb els virus. Per tant, l’anirem vivint com fem amb el de la grip comuna i tants d’altres, anirem augmentant les defenses. I segurament hi haurà persones que, sempre amb prescripció mèdica, s’hauran de vacunar si tenen un sistema immune feble. Però això haurà d’aconsellar-li el seu metge de capçalera, igual que s’ha de fer amb la vacuna de la grip estacional.
Han fet mal altres coses? Sí, per a la salut mental de les persones ha fet mal que la Covid-19 fos tema únic en les notícies i més encara en programes d’entreteniment. De veritat calia repetir-se tant? Creuen que és seriós donar números d’infectats, ingressos, defuncions i, pitjor encara, “prediccions!” cada dia i en qualsevol programa? Deixant a part que és absurd i que sovint no són reals, donant-los, com a molt, un cop a la setmana n’hi hagués hagut prou, de sobres i més certes, segur! Ha sigut molt negatiu per a moltes persones que han presentat atacs d’angoixa, quadres de depressió, etc. Com és que, amb tants estudis i avenços, no han sigut capaços de frenar tanta informació, a vegades molt desinformada, que ha tocat i enfonsat tantes persones? Potser és que és molt real la segona part de la frase d’Einstein: “Entenem menys?”. Clar, com poden entendre com se senten les persones si tan sols estem pendents de tants per cent, ordinadors, tauletes i com a molt s’han atès per telèfon.
Tampoc cap professional va dir prou d’imatges com les de la repetició continuada fins a l’esgotament de com punxaven les vacunes. Van haver de ser les múltiples cartes de persones afectades per aquest tema que fessin adonar-se als mitjans que no era bo, ni sa ni normal repetir-les milers de cops al dia.
Bé, a veure si som capaços de prendre nota del que ha passat per no repetir aquests errors que han ajudat el fet que, ara, ens trobem davant d’aquesta nova pandèmia, no infecciosa, però que s’encomana a través de la por i l’angoixa, com és la depressió, les fòbies, és a dir la manca de salut mental.
I una cosa molt important. Com menys gent surt a parlar i més qualitat humana té per fer-ho millor, menys contradiccions i menys angoixes transmetran.
Recordo com a començament dels anys vuitanta passava hores i hores a la biblioteca de l’Institut Municipal de Salut Pública, estudiant els informes de l’OMS. En aquell temps no hi havia una altra manera d’assabentar-se del que passava al món pel que feia a salut. Ara, clicant des de casa l’ordinador podem trobar-ho tot en moments i, fins i tot, anar directament al punt que necessitem. Fem-ho si us plau, estem informats i al dia de tot, perquè es tracta de tenir cura de les persones, de nosaltres.
Recordeu el refrany: “Quan vegis les barbes del teu veí afaitar, posa les teves a remullar”, puix això mateix, quan ens avisin d’una epidèmia a l’altra punta del món, preparem-nos perquè, si arriba, no ens agafi per sorpresa.
