Joan Boldú
L’única raó que tenim per actuar bé és la por al càstig i la pèrdua de la bona reputació? Hi ha establert un context polític i econòmic on tots els qui tenen una parcel·la de poder -el rei emèrit i el rei actual inclosos- se senten impunes.
Poden fer el que vulguin sense que els passi res. Darrerament, davant de les filtracions dels noms de les persones amb tota classe de responsabilitats que tenen les seves fortunes establertes a paradisos fiscals –Offshore Leaks (2013), Panama Papers (2016), Paradise Papers (2017), Pandora Papers (2021)–, tots ens posem les mans al cap escandalitzats de les operacions que amaguen els amos del diner: evasió d’impostos, blanqueig de diners, finançament de terrorisme. Encara que la major part dels serveis en aquests països són legals, és “el secretisme” el que atreu els evasors i delinqüents d’arreu. El fet de ser invisible desconnecta els seus actes de les seves conseqüències.
El llibre “La república”, de Plató, conté un mite –“l’anell de Giges”–que és força útil per comprendre per què en els diferents àmbits de la vida hi ha tants actes de corrupció. La seva arrel sembla ser la sensació d’impunitat dels qui la practiquen, convençuts que poden fer el que fan sense rebre cap càstig perquè no els veu ningú. Aquest és el tema del mite. Glaucó, un sofista, i Sòcrates enceten un diàleg sobre què és la justícia i ser un home just. Per respondre aquestes qüestions Glaucó conta que Giges, un pastor del rei de Lídia, va trobar un anell, se’l va posar i en girar-lo cap endins s’adonà que es tornava invisible. Aprofitant-se d’aquesta circumstància es dirigí cap a Lídia, seduí la reina i matà el rei. Aquesta narració ens presenta un experiment mental: suposem que tinguéssim dos anells com el de Giges i un el donéssim a un home just i l’altre, a un injust, de manera que els dos podrien actuar malament en fer-se invisibles i ningú se n’adonaria. Què passaria si l’home just amb l’anell al dit fóssim un de nosaltres? Glaucó està convençut que els dos actuarien malament perquè l’únic que ens obliga a actuar bé és que els altres no ens vegin, és la por al càstig i a la pèrdua de la bona reputació.
L’anell de Giges simbolitza la naturalesa injusta que, per a moltes persones, apresa bona part de les accions humanes. Una lliçó se’n pot treure del relat: les persones són justes perquè els altres les veuen i si no serien injustes si poguessin posar-se l’anell i girar-lo. I comenta irònicament Glaucó que si algú amb aquest poder –fer-se invisible– no cometés injustícies, els qui ho veiessin el prendrien en privat per l’home més ruc del món, si bé en públic fora elogiat.
És cert que els qui tenen els seus diners als paradisos fiscals ho fan perquè poden i els qui no els hi tenen és perquè no poden, si no també els hi portarien? La resposta de Sòcrates és que la persona justa és aquella que, encara que tingui l’anell, encara que no el vegi ningú, es comporta bé, perquè valora la justícia no per la por al càstig o a perdre la bona reputació, sinó per ella mateixa. Ser una persona bona va més enllà d’acomplir les lleis, és passar de la política a l’ètica. Sempre hi ha hagut “Giges” que han pres diferents formes, com a “La faula de les abelles”, de B. de Mandeville: “els vicis privats” comporten virtuts públiques, o com “la mà invisible”, d’Adam Smith, a “La riquesa de les nacions”: el fet que cadascú cerqui el seu interès individual beneficia el conjunt de la societat. La història segueix demostrant que cap Giges amb el seu particular anell pot solucionar el conflicte d’interessos entre el bé de l’individu i el bé comú i, com diu Sòcrates, no n’hi ha prou amb la legalitat –el que s’ha de fer– , si aquesta no va acompanyada de l’ètica -perquè s’ha de fer. Això és pot aprendre. Ens poden ensenyar lleis, normes, però necessitem saber-ne la raó, i això és l’ètica. Educar en l’ètica és indispensable per reduir i, si és possible, desarrelar la corrupció. És bo saber que l’anell de Giges és igual a secretisme, ocultació, hipocresia, cinisme, doble moral, mentida, aparença, vici privat, mà invisible… Corrupció.
