Els presidents del Terrassa FC i del CP San Cristóbal van visualitzar la setmana passada la seva bona sintonia i convivència en una compareixença pública en la qual van verbalitzar el desig d’enfortir els seus lligams, més enllà del fet de compartir un camp per espai d’una temporada. Un discurs que serveix per obrir debats i tertúlies amb relació a quin tipus d’aliança seria profitosa per al futbol de la ciutat. Massa sovint la convivència dels clubs locals s’ha caracteritzat per punts de vista allunyats i relacions problemàtiques que han impedit plantejaments globals, més enllà dels projectes particulars de cadascun. En aquest escenari, que els dos principals clubs de la ciutat parlin de trobar aliances té una bona sonoritat. Però més enllà de l’expressió oral caldria omplir el discurs de contingut. Del com i el quan d’aquest propòsit, del paper de cadascun, de la forma d’articular la participació d’altres entitats i de les estructures necessàries per endegar la idea. De moment, la proposta està sobre la taula. Però poca cosa més. Posar uns fonaments sòlids és fonamental per no repetir experiències sense èxit que s’han produït en els darrers anys a la ciutat.
