Josep Ballbè i Urrit
Amb la mania d’abreujar noms i de posar-ne de monosil·làbics als nadons, recordo un espot publicitari en l’albada dels mòbils.
Algú, mitjançant el cel·lular, li deia, a un amic seu: “Hola, soy Edu. Feliz Navidad !”. També penso en el costum de posar tres noms als infants el dia del seu bateig. De manera que, sense ni tan sols moure un dit, resulta que l’acta de bateig certifica que em dic Josep-Joan-Eduard. Aquest darrer, perquè –a la dècada dels anys 50– exercia com a prevere, al Sant Esperit, mossèn Eduard Castelltort… I ell s’autoirrogava la llicència de posar el seu propi nom a cada nen.
Centrant el tema, aquest sant –la diada del qual s’escau avui–pertany al segle XI. Se l’anomenava “el Confessor” i va ser rei d’Anglaterra al llarg de 24 anys. L’àlies referit guarda relació amb el seu perfil força pietós, pacient i amable. Era molt popular entre els seus subordinats. Sobretot en base que vetllava per aplicar prioritàriament la recaptació d’impostos envers la gent amb menys recursos. Allò que, a hores d’ara, es pinta amb el títol del “risc d’exclusió social”. Molta xerrameca i sovint efectivitat més que nul·la.
Amb estalvis seus, es va construir la mundialment famosa abadia de Westminster: inicialment, un convent per a uns setanta monjos. Allí, justament, reposen les seves despulles. L’any 1102, 36 anys després de dur-les-hi, però, les trobaren incorruptes i incòlumes. Un signe que, afegit a la bonesa del seu devenir vital i alguns altres punts biogràfics, va impulsar el papa Alexandre III –el 1161– a canonitzar-lo. Això sí, tant el veneren catòlics com protestants. Un detall que no pot passar-se per alt. Si més no pel fet que palesa una total igualtat de criteris pel que fa a la vàlua de la seva vida.
Els catòlics el consideren el patró de la reialesa, dels matrimonis problemàtics i també dels cònjuges que trenquen la seva convivència i se separen. En l’entorn de la societat que ens toca viure, molta gent refusa tot vestigi amb connotacions, arrels i/o rivets que puguin recordar un origen religiós.
Casualitat o no, les aproximadament vuit o deu persones que conec i que se’n diuen presenten un perfil bastant ajustat al del sant. Amb un tarannà prou similar al d’ell.
Des d’aquestes línies els transmeto el meu record i el desig de poder-los felicitar. Per molts anys.
