Javier García
El passat dimecres 6 d’octubre una entitat estudiantil, S’ha Acabat!, va muntar una carpa informativa al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Era una activitat que les persones que estem en entitats o partits polítics estem acostumades a fer. Muntar una carpa informativa hauria de ser quelcom que no fos notícia i que en la majoria de casos passa desapercebut. No va ser en aquest cas. I és que els membres de l’entitat estudiantil no van poder dur a terme la seva acció a causa que un grup de radicals els va boicotejar i destrossar la carpa.
Malauradament no és el primer cop que passa. Aquesta entitat ha sofert en diverses ocasions atacs i agressions quan han intentat difondre de manera totalment pacífica les seves idees. I això és del tot intolerable. Ja n’hi ha prou de consentir aquests atacs contra la llibertat d’expressió. Individus que s’omplen la boca de llibertat i democràcia però que atempten contra un dret fonamental com és el de manifestació. Radicals independentistes que imposen les seves conductes feixistes en contra d’unes persones que pacíficament estan intentant divulgar les seves propostes.
Ideològicament no estaré en tot d’acord amb l’entitat S’ha Acabat! i amb els seus postulats, però sempre defensaré el seu dret a expressar les seves opinions. Igual que ho hem de fer, els que som demòcrates, amb qualsevol altra entitat, associació o partit polític. No és la primera vegada que veiem persones que s’autodenominen “antifeixistes” atacar i exercir violència contra un grup d’estudiants que no estan fent res dolent. Com hem de qualificar l’acció d’un centenar de persones que intimiden i assetgen un grup que no arriba a deu? No m’estranya, doncs, que aquests valents quan arriben a l’etapa adulta, en lloc d’assumir les seves responsabilitats quan toca fer-ho, fugin en el maleter d’un cotxe.
I, un cop més, hem de lamentar el paper de les institucions. El “pagafantisme” del rector de la UAB i del seu equip que, en lloc de condemnar la violència i solidaritzar-se amb els agredits, critica la “instrumentalització ideològica” que es fa de la universitat per part d’alguns partits polítics… Potser es refereixen a les pintades d’estelades i de proclames independentistes que hi ha per tot el campus? No ho crec. O al silenci del Govern de la Generalitat i dels partits polítics independentistes (a aquestes alçades no sorprèn) i de la televisió pública de Catalunya.
Què hagués passat si els agressors haguessin estat estudiants contraris a la independència i la carpa atacada fos de l’ANC o Òmnium? TV3 hagués omplert els informatius durant una setmana i haguessin emès un especial en prime time. Però no, com que els agressors han estat radicals independentistes, TV3 calla i no diu res.
Però, malgrat tot, s’ha de dir alt i clar. Ja n’hi ha prou d’aguantar aquests atacs. No podem consentir que aquesta minoria radical es vegi amb el poder de trepitjar els drets dels que no pensen com ells. Cal la unió de tots els demòcrates per fer front i plantar cara a aquests individus amb les eines que la societat democràtica ens dóna. I ho farem. Això s’ha acabat.
