Josep Ballbè i Urrit
Encetem el desè mes de l’any. Comencem a ensumar-ne la cloenda. La pandèmia ens l’està fent llarg i feixuc.
Ens cal anar deixant bermudes, mànigues curtes, tops i altres peces de roba semblants. El clima canvia i tenim adagis que ens ho remarquen bé: “El fred d’octubre fa créixer la llana / El fred d’octubre mata l’eruga / En arribar l’octubre, l’hivern i l’estiu s’esgarrapen /Per l’octubre, caliuet / Per l’octubre, el temps renega / Per l’octubre, comença el fred / Per l’octubre, els mals maten els malalts / Per l’octubre, fuig de l ombra i busca el sol / Octubre, octubret: s’endú la calor i ens porta el fred”.
També cal parlar dels qui es veuen obligats a fer nous plans per als caps de setmana. Ja no els ve de gust fer una remulladeta a la platja. L’aigua és prou freda. En tot cas, només poden plantejar tombar-se a la sorra -damunt d’una tovallola- prenent el sol. O potser fer un petit tomb pel passeig marítim d’algun poblet costaner abans de dinar o de prendre un vermut, a la terrassa de qualsevol bar. Igualment poden començar a aficionar-se a la micologia: “El bolet neix a l’octubre però és fill de l’agost / El bolet i el moixernó, de l’octubre és el millor / Quan a l’octubre plou, el rovelló es mou / Pluja a darrers de setembre, per l’octubre bolets sembra”. O, tal vegada, optar per la cacera: “En octubre, sant Francesc; vés-te’n a caçar i no tornes, si no caces res / Per l’octubre, a caçar la titeta al so de musiqueta”.
Quelcom semblant podria referir envers el gust de la pesca: “Per l’octubre, a pescar la llisa, a l’encesa i a la bolitxa”. No sé de senyores amb regust per l’ofici. És clar, però, que rebré crítiques de part del col·lectiu femení. Em retrauran que són unes aficions inherents a homes i que pretenc burlar-me d’elles, no essent pas veritat. De fet, no conec cap dona que hagi triat algun d’aquests passatemps. Malgrat que “gratar i menjar tot és començar”. Això sí, d’idees, no me’n manquen. La imaginació és lliure i el repte d’igualar oportunitats no és vedat a ningú. No suggerien les feministes una plena igualtat de drets entre sexes? Per tant, capgirar la roba adient a la nova temporada, anar a buscar bolets, caçar, pescar o altra tasca il·lusionant manté despert el cervell. Sense oblidar la cuca del senderisme: “Si, per l’octubre, vas a la muntanya a passejar, molts ocells veuràs passar”. En aquest darrer cas, sí que s’hi apunten. A tall de “compensació”, ja les ajudarem a fer el que deia en el títol.
