ANDER ZURIMENDI, periodista
El repic de campanes a les 8 hores és una molèstia per a veïns amb horaris laborals i socials que no impliquen matinar.
D’ençà que m’he traslladat a viure a un apartament a l’entorn de la plaça Vella, el meu descans està en caiguda lliure. Afegeixo d’entrada que amb els anys m’he tornat una mica maniàtic amb els sorolls. De fet, dormia amb taps i tant de gust.
Ara, tanmateix, ni els taps ni tancar finestres i persianes han servit per evitar que els sorolls del carrer em despertessin. I ha estat un drama, en ple agost! Quins són, però, aquests sorolls? Segons la meva vivència, n’hi ha tres: el de la nit (els joves que deambulen en acabar l’oci nocturn), en ocasions el de les màquines del servei de la neteja a l’alba i el de les campanes de la catedral del Sant Esperit a les 8 hores.
Evidentment, tots ells estan regulats i l’administració intenta oferir una certa convivència entre usos i descans (per mitjà d’ordenances de sorolls i altres gestions comunitàries). Malgrat tot, alguns d’aquests els considerem socialment com a sorolls i d’altres reben la categoria de sons.
Les molèsties generades per joves que beuen al carrer estan mal vistes (perquè passa a les 24 h de la nit), però el repic de campanes de la catedral a les 8 del matí sembla que sigui intocable. De vegades, fem veure que hi ha sorolls bons i dolents. Perquè, certament, la consideració de si un conflicte és assumible o no depèn de l’ètica individual amb què el mirem.
No hi ha dubte que el mainstream social indica que hem de matinar per anar a la feina. Que els horaris adequats són treballar des de ben d’hora, lliurar a la tarda i no fer massa tard a l’hora d’anar a dormir. Tanmateix, aquest esquema tan sols funciona per a les persones que treballen en administracions públiques i empreses en què es marqui aquest horari. Ni torns de fàbrica, ni restauració, ni jornades amb més feina a la tarda (com la meva).
La profunda transformació socioeconòmica de les darreres dècades ha diversificat els horaris laborals i vitals de la població. No hi ha esquemes massa clars. No hi ha grans majories. Per tant, per què tota la societat ha de seguir un esquema que només és vàlid per a una part (malgrat que sigui majoritària)? Per què se’m considera un dormilega, per no voler matinar? Per què no hi pot haver gent nocturna? La sessió golfa del cinema? Anar a ballar el cap de setmana? Doncs són incompatibles -per a mi- amb despertar-se a les 8 hores.
En quin moment ha de decidir l’Església a quina hora ens despertem els veïns de la zona per a vianants del centre, gràcies al seu repic de campanes entre les 8 i les 8.05 hores? I a alterar la meva qualitat de descans? Val a dir que no parlem aquí de les campanes horàries (que anuncien les 23 del vespre i callen fins a les 8 h entre setmana i les 9 en el cas dels caps de setmana). Sinó del repic que durant cinc minuts desperta la ciutat. Una mena de despertador medieval cridant a missa.
Quan he parlat del tema amb les amistats, m’han fet veure dos grans matisos. El primer, que les campanes hi eren abans que jo. I que semblo un turista estranger a Girona. Tot assumint el risc del debat, no crec que haver ingressat en el veïnatge del centre i que em molestin les campanes impliquin mercantilitzar les relacions humanes, com succeeix amb el turisme rural. Més aviat, i assumint que les campanes estaven abans que jo, crec senzillament que podem ser compatibles?
En segon, em diuen que són un patrimoni immaterial a conservar. També d’acord. No vull que els meus conveïns cristians sentin una pèrdua de la seva identitat. Ara bé, és un patrimoni religiós, que respecto però que no em representa. I si ens posem en defensa del patrimoni religiós: ja m’agradaria veure com reaccionaríem si una mesquita de nova construcció fes tant soroll que despertés el veïnatge! Hi hauria crides xenòfobes a tancar el temple dels musulmans!
Jo més aviat proposo pactar una solució amable, com abaixar el volum del repic. O endarrerir el repic una hora, fins a les 9 h (entre setmana) i les 10 h (dissabtes i diumenges). Idees que no són cap novetat, ja que ja hi ha hagut conflicte acústic a Banyoles (2001), Sant Esteve Ses Rovires (2013), Arenys de Mar (2014), Begur (2014), Xerta (2016), Mont-roig (2016)… Tampoc sé si, en aquest debat, m’assisteix la raó. Parlem-ne.
