Salvador Cardús Ros
Hi ha qüestions relatives a la gestió de l’espai urbà que no trobo la manera d’entendre. Fa unes setmanes era la decisió del govern municipal de “naturalitzar” la bassa del passeig per la qual aquest estiu es passejaven les rates.
No sé –disculpin la ignorància– què significa “naturalitzar” i cap a on aniran les rates. I, ara, llegeixo que, per posar remei a la saturació de trànsit als carrers d’Arquimedes i Galileu, l’Ajuntament de Terrassa té el projecte de posar-hi càmeres de control que s’haurien de pagar amb els recursos provinents dels fons europeus Next Generation destinats a pal·liar els efectes de la pandèmia.
Digueu-me ruc, però no ho entenc. En primer lloc, no entenc com unes càmeres de control evitaran el trànsit per aquestes dues vies d’entrada i sortida de la ciutat. Quan ara fa deu anys –deu!–es va tancar la Rambla sense prèviament haver facilitat el pas per les vies d’entrada i sortida de la ronda Oest, era absolutament previsible que el trànsit es traslladaria a Galileu i Arquimedes. I no tan sols no es van adequar a aquest increment de trànsit sinó que, amb una sèrie d’actuacions en les voreres, es va aprimar i complicar encara més la circulació pels dos carrers. Un error en l’ordre en què es prenen tan sovint les decisions: no se segueix un ordre lògic, sinó que es va de la decisió més fàcil (i més efectista) a la més difícil (que no arriba mai).
En segon lloc no entenc com es faran servir les càmeres de control si no es tenen alternatives de pas. Si els carrers es col·lapsen, es regularà el flux de trànsit obstaculitzant-hi l’entrada? És a dir, es traslladaran els embussos més amunt i més avall? I això es farà amb un equipament tecnològic automàtic per estalviar-se la intervenció de la policia municipal? En realitat, si em permeten la broma, els embussos ja són un sistema “automàtic” d’autoregulació. I, en qualsevol cas, les càmeres no són cap solució si no hi ha unes alternatives clares i pràctiques de mobilitat nord-sud per la banda oest de la ciutat.
Tercerament, em sembla una proposta administrativament inadequada -no goso fer servir termes penals- voler dedicar fons pensats per pal·liar els efectes de la Covid-19 per resoldre un problema de fa deu anys i que no té res a veure amb la pandèmia. Potser sí que Europa o Espanya acceptaran que l’Ajuntament faci passar bou per bèstia grossa, però, entre l’aprovació, l’arribada dels recursos, la instal·lació i posada en marxa de les càmeres, suposar que el 2024 s’haurà resolt el problema és somiar truites.
Finalment, tampoc no acabo d’entendre que es digui que no es tenen dades precises del trànsit d’aquests carrers, però que “qualitativament” -és a dir, a cop d’ull- pensen que són semblants a les d’abans de la pandèmia. Una situació que òbviament s’hauria d’haver agreujat amb les darreres decisions de restricció de la mobilitat al centre de la ciutat. Tants estudis fets sobre mobilitat no preveien que això encara col·lapsaria mes Arquimedes i Galileu?
Segur que em falta informació, i que hi ha alguna dada clau que podria fer llum a la meva incomprensió general de la resposta a un problema vell i prou rellevant per a la mobilitat en vehicle a la ciutat. A no ser, és clar, que la dada clau sigui que, simplement, el criteri sigui dissuadir de l’ús del vehicle privat, precisament, a base de col·lapsar els carrers. Llavors, amb les càmeres, es podrien facilitar les pràctiques sancionadores. Si fos així, tot entès.
