Josep Ballbè i Urrit
Fa tres dies que hem acomiadat l’estiu. Li vàrem dir adéu per sant Mateu.
L’alcaldessa del cap i casal de Catalunya ja ens té acostumats a l’ambigüitat i unes quantes sortides de to. Per tant, volent-se fer veure per diferents punts de la capital catalana, de ben segur que pretendrà tenir més “presència” que la pròpia patrona. Ja es veurà. Mentrestant, em treu de polleguera –i alhora em fa molta pena– copsar el seu poc criteri en oblidar l’origen de la festa major barcelonina (que és totalment religiós, malgrat que ella passi de tot). La llegenda manté que, tal dia com avui, l’any 1218, la mare de Déu de la Mercè s’aparegué al rei Jaume I, a sant Pere Nolasc i a sant Ramon de Penyafort. D’allí, sorgí el naixement d’un orde religiós per rescatar els cristians ostatges dels sarraïns.
El 1687, la ciutat s’hi encomanà –de bell nou–per fugir d’una gran plaga de llagostes. En sortir-se’n, la nomenaren patrona de tota la diòcesi, tot i que oficialment no ho esdevingué fins a l’any1868. D’aleshores ençà, la batussa entre els qui defensen una festa inicialment religiosa i els laics és una constant. La deriva ordinària i grollera del seu equip de govern provoca situacions tan esotèriques com quan l’Ada Colau advoca per “passar” de la missa de festa major. Àdhuc arriba a l’esperpent de no incloure-la al programa oficial d’actes.
Per molt que s’entesti a liquidar costums populars centenaris, el més normal passaria per fer coexistir actes de cultura de carrer amb altres que reprodueixen l’origen de la celebració. Fer concerts de música tradicional, danses rituals, desfilades de vímets (geganters, bastoners, castellers, diables, etcètera) no està gens renyit amb la religiositat de molta gent creient.
A Terrassa, el Consistori envia representació oficial a la missa d’ofici de la nostra festa major. Algun grup consistorial, però, fot plantofada al batlle i es retrata tot sol. Si vol “ser més papista que el Papa”, també ha d’excusar la presència a la balconada del Raval, per seguir la diada castellera. Els “engreixa” i fa sortir a la foto fent el ridícul. Ja s’ho trobaran uns i altres! On és la coherència? D’una o altra manera, tant de bo que el patronatge de la Mercè ens dugui aviat a la plena normalització social, en un any pandèmic no gens fàcil!
