Josep Ballbè i Urrit
Heus ací el títol d’un llibre escrit per la iraniana Mahvash Sábet, del qual es llegiran alguns fragments aquesta tarda, a l’Ateneu Terrassenc (19 hores).
La van empresonar durant 10 anys–quina cabronada!– per professar la religió bahai. I també pels principis que defensava: igualtat entre home i dona, unitat de les religions i dret a l’educació universal.
El llibre s’ha publicat a l’editorial Pre-textos (col·lecció La Cruz del Sur). En moments històrics ben convulsos –sobretot envers el col·lectiu femení– esdevé fàcil posar dos exemples paradigmàtics de països on els drets de la dona ni tan sols existeixen: Iran i Afganistan. Del primer, “destaco” el desvergonyiment de l’expresident Aznar, mal secundat per altres tres “figures” de la patètica foto de les Illes Açores (Bush fill, Blair i Duräo Barroso). Un cop encès el polvorí (l’any 2003, a Iran) van cardar el camp amb total nocturnitat i traïdoria. Contrastant aquell nyap amb el país dels talibans, a hores d’ara, també hi trobem cinc actors culpables vomitius: el mateix Bush, Obama, Trump, Biden i en Josep Borrell (com a portaveu de la Unió Europea).
Avui, s’escau el “dia internacional de la pau”. Data que pretén advocar per l’observança d’una pausa hipòcrita de 24 hores de no violència, amb una aturada d’hostilitats en qualsevol indret del planeta. Poc s’escarrassen ONU i UE a exigir el tancament de totes les indústries d’armament. Aquest sector és la guspira que manté encesa la flama de l’odi i l’enfrontament entre pobles, cultures, ètnies i religions. En aquest punt, mereix capítol especial el del respecte màxim envers la figura de la dona: tema que els bahai’s entenen com a cabdal. El seu fundador (Baha’u’llah) ho va deixar ben clar. És un “nou profeta de la humanitat”. Comparable al nivell de Jesucrist, Mahoma i Buda.
L’eix vertebrador del llibre en qüestió esglaia les ments més dures. Haver bastit aquest estol poètic amb un rerefons tan èticament profund, estant injustament engarjolada, palesa la fondària del seu cor i la vàlua dels esquemes que propugna. Tant de bo que aquesta trepa de polítics egocèntrics i teatrals els llegeixin, sacsegin llurs consciències i capgirin les injustícies que emmanilllen el nostre món. Altrament, si tot ha de seguir igual de desgavellat a escala mundial, val més que pleguin. Que els caigui la cara de vergonya.
