CARLES CABALLERO. regidor d’Urbanisme, Medi Ambient, Sostenibilitat i Energia
En la primera part d’aquest article explicava que els electes tenim el deure de passar comptes.
En el cas que ens ocupa, toca explicar tot allò que hem fet en dos anys en l’àmbit del medi ambient, la crisi climàtica i la transició energètica.
Pel que fa al medi ambient, aquest mandat tenia i té unes prioritats clares relacionades amb la preservació i conservació del nostre entorn natural per a les futures generacions. És per això que aquest govern va començar el mandat amb la missió clara que s’aprovés definitivament l’Anella Verda i el pla especial i catàleg de masies, un procés iniciat l’any 2012 com a proposta ciutadana, que naixia per evitar la degradació de l’entorn natural i agrícola que hi ha des de l’entorn urbà fins als límits del terme municipal. Vam assolir aquesta fita al gener de l’any 20. A més, vàrem proposar a la Diputació de Barcelona, de bracet amb els ajuntaments de Matadepera, Vacarisses i Viladecavalls, l’ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, en el cas concret de la nostra ciutat, estenent aquesta figura de protecció de l’entorn fins a tocar del nucli construït del nord de Terrassa. Era una vella reivindicació de la ciutat que després de molts anys la Diputació ha entomat positivament, fins al punt que molt probablement puguem presentar una proposta definitiva a la Generalitat abans que acabi el mandat.
Amb l’aprovació definitiva de l’Anella Verda, entomem el repte d’avançar en la planificació i execució d’un camí circular de més de 30km de via verda que ha de vorejar el conjunt de la ciutat, per a gaudi de totes i tots els terrassencs. Aviat s’iniciaran les obres del segon tram, i s’han encarregat els projectes del quart i cinquè tram que completaran el camí. Estem esperançats de poder completar el tercer tram, entre Can Font de Gaià i la Maurina, abans que acabi el mandat.
Pel que fa a la gestió d’aquest immens espai verd de més de 4.400 hectàrees, aprovarem inicialment la nova ordenança d’usos de l’Anella Verda aquesta tardor, a més de treballar en la viabilitat de les més de 400 hectàrees de conreus que en formen part, amb l’il·lusionant projecte de recuperació de la vinya i el vi que vàrem presentar al juliol.
Aquest mandat tenia i té també una altra prioritat clara relacionada amb la qualitat ambiental, ja sigui en l’àmbit de la qualitat de l’aire, la contaminació acústica o lumínica. És per això que aquest govern ha promogut la primera ampliació de les illes de vianants en més de 20 anys, duplicant en el cas del centre l’àrea de vianants, però amb la voluntat d’estendre aquesta política al conjunt de la ciutat. El trànsit rodat representa el 70% de la contaminació de l’aire a la nostra ciutat i és evident que si volem millorar l’aire que respirem cal restringir l’espai als cotxes, com fa dècades que fan Pirineus enllà.
Hem aprovat ja el mapa estratègic de sorolls de la ciutat, que permetrà, conjuntament amb el nou pla de qualitat de l’aire i protocol d’actuació en episodis de contaminació, ja al forn, adoptar mesures reals de restricció de determinats comportaments, a més de la promoció d’altres de més saludables. En aquest sentit, vam estrenar la flota d’observadors ambientals, amb patinets, bicicletes i motos elèctriques, que a més de contribuir a una mobilitat més sana ens permetran obtenir el primer mapa complet de contaminació de l’aire de la història de la ciutat.
En l’àmbit dels residus, el govern va aprovar un nou pla de prevenció i gestió de residus que s’està implementant, a més de reforçar com mai la inspecció, per tal de prevenir les actituds incíviques. En els propers anys viurem una transformació important del model que hem conegut, fent partícip i corresponsable el conjunt de la ciutadania d’un problema que si sabem gestionar ha d’esdevenir una oportunitat, amb l’ajuda del nou comitè de residus i de la propera nova ordenança que actualment es troba en fase de redacció, un cop feta la consulta prèvia amb la ciutadania i entitats aquesta passada primavera.
La crisi climàtica no es podrà afrontar només amb mesures pal·liatives. Cal transformar estructures, i una de les bàsiques té a veure amb la manera com produïm, transportem i consumim energia. En aquest àmbit l’Ajuntament i la Cecot van signar a principis del 20 un conveni per promoure la transició energètica al nostre teixit productiu. L’objectiu és treballar per impulsar aquesta transició cap a un model més sostenible, ampliant la xarxa d’instal·lacions fotovoltaiques per a la producció d’energia verda i fent una aposta clara per les energies renovables. Ben aviat també sotmetrem a consideració el nou pla del vehicle elèctric, a més d’iniciar la instal·lació de carregadors en aparcaments municipals i via pública.
Hem impulsat també des de Terrassa la creació d’una associació municipalista per l’energia pública, l’AMEP, amb ajuntaments de tots els colors polítics, que pretén defensar els interessos municipals enfront els grans oligopolis, i que avui ja és la tercera associació municipalista del país en representació.
I ben aviat, a més del programa Terrassa Energia Intel·ligent, que ha incorporat noves instal·lacions d’energia solar fotovoltaica als equipaments municipals i ha substituït el conjunt de l’enllumenat públic de la ciutat amb tecnologia LED, podrem anunciar un gran pacte de ciutat amb tots els agents cívics i socials per a la promoció de les comunitats energètiques, un nou model que ens ha de permetre produir energia verda i compartir-la des de la ciutadania i per a la ciutadania.
En sentirem a parlar.
Nota de l’editor: Diari de Terrassa obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
