Josep Ballbè i Urrit
A grans trets, podem convenir que els nostres avantpassats eren més esforçats que una gran majoria de nosaltres.
Els avenços espectaculars inherents al progrés social han provocat la manca d’esma, la comoditat, el gust pel sentit de la immediatesa i la norma de no pencar-la massa. Hi ha massa jovent acostumat a la tesi de renunciar ràpidament a tot allò que no s’obté al primer intent. Sobretot perquè es fa costerut. És ací que se m’acut la paràbola evangèlica de la vídua. I, de retruc, la moralitat: “Demaneu i se us donarà. Busqueu, i trobareu. Truqueu i se us obrirà”…On el ressò de tot plegat ve donat pel títol que he triat: “Qui busca troba”.
Allà on no es posa el coll, mai ningú no et regala res. Tal i com deia Mahatma Gandhi, “la nostra recompensa es troba en l’esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa”. O bé –transcrivint una citació de Charles Dickens- “l’home mai no sap del que és capaç fins que ho intenta”.
Ambdues sentències haurien de sacsejar la ment de tota la jovenalla que s’ha revoltat, de mala manera, en temps de pandèmia.
Tots els actes vandàlics, aldarulls, botellots i enfrontaments amb forces de seguretat per saltar-se el confinament i el toc de queda certifiquen un coeficient intel·lectual prou esquifit i qüestionable.
Un cop dit això, no pretenc carregar tan sols les culpes en una única direcció. Menció a part mereix el conjunt de normes, protocols, edictes i apel·lacions a la responsabilitat personal de la gent per part dels dirigents. Sense oblidar el to perdonavides i xulesc de bona part de polítics davant dels mitjans de comunicació. Sovint els manca més discreció, menys dosi d’autocomplaença i un bri d’esforç interior per assumir una bona col·lecció de nyaps que han comès.
De cara a tancar la columna, en poques línies els acabo de demanar–als polítics– compromisos concrets que tan sols exigeixen un bri de rauxa. Autocontemplar-se el propi melic genera situacions tan kafkianes com la del president Pedro Sánchez, fa poc més de dues setmanes, fent-se”la foto” a la base nord-americana de Torrejón de Ardoz. Rere l’aterratge d’un avió provinent de l’Afganistan, la cantarella del “missió complerta!” sona a música celestial… Sobretot quan, dies abans, havia estat totalment “missing”.
