Rosa Ferrer, professora d’infermeria
Benvolguts membres del consell de govern del Consorci Sanitari de Terrassa, m’atreveixo a escriure’ls aquesta carta oberta després d’haver llegit la guia del pla estratègic 2021-24.
Certament és molt bonic tot el que diuen, començant per l’eslògan: “Alineats, tots guanyem”, quelcom de molt cert, ja que, quan tots i totes treballem alhora per fer i, sobretot, fer bé les coses, tothom hi surt guanyant.
Segueixen dient: “Tenim un propòsit, una visió i una estratègia per fer-los realitat. Volem compartir-los amb tu”. Aquí ja hi ha quelcom que em desconcerta, per a mi el tema visió és delicat, de visionaris, n’hi ha massa, i molts van errats, però bé hi vull entendre la bona intenció en aquesta “visió”; el que ja em descol·loca del tot és aquest punt i a part entre… “Per fer-los realitat. Volem compartir-los amb tu”, no sé, digueu-me puritana de les lletres, és aquí on ha d’anar el punt i a part?, jo posat aquí tinc la sensació que “volem compartir-los amb tu” és un afegit per quedar bé, com per fer-nos un favor, com el veuríem si el canviem de lloc?, per exemple:
“Tenim un propòsit, una visió i una estratègia. Per fer-los realitat, volem compartir-los amb tu.” Aquí jo hi entenc (ja diran vostès què els sembla) que ens tenen en compte per tirar-los endavant i per això ho comparteixen.
Si els plau, disculpin aquest rotllo lingüístic, però és que canvia molt el que es diu depenent d’on es posen els punts i on es posen les comes, i seria bo, després de tot el que està passant, no confondre’ns més.
Bé, tot el que diuen després és realment assenyat i bonic, tant de bo s’acabi fent, encara que em permetran que se’m presentin alguns dubtes, ja que revisant la carta, actualitzada el 2015, de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària de CatSalut, i els objectius de CatSalut renovats l’any 2017, ja diuen tot això; a veure, ja està bé que per fi s’ho facin seu, però no crec que n’hi hagi prou, crec amb el cor a la mà que el primer que necessita la ciutadania que se sent sola i abandonada davant de problemes greus de salut no atesos per la mal gestionada pandèmia de la Covid-19, el primer, repeteixo, és una disculpa sincera, clara i humana, perquè com diu el refrany: “Equivocar-se és d’humans però rectificar, de savis”, i vull creure que si han escrit tot això tan bonic és perquè s’han adonat que massa gent ha quedat exclosa del sistema de salut durant aquesta maleïda pandèmia, gent que ha patit molt, gent que ha mort, gent que encara espera una prova des de fa mesos o un any, gent que encara no té un diagnòstic, gent que se sent molt sola patint cada dia sense ni saber on anar perquè té por de com el rebran i tot perquè s’atreveixen a tenir un problema que no es diu Covid-19!
Si us plau, comencin amb un “mea culpa” i segueixin, ara sí, treballant amb i per les persones que, tinguin el problema que tinguin, sempre es mereixen ser tractades amb respecte, empatia i mirant-los als ulls.
I res, endavant amb totes aquestes bones intencions que desenvolupen en aquest document que, de bones intencions, n’és ple.
Ah!, repassin si us plau la carta de drets humans també, ja que els esmenten en el seu escrit, probablement hi trobaran molt bona feina feta.
Cal que tinguin en compte també les persones que hi treballen. Els professionals mereixen un contracte ben fet amb un sou digne i no contractes parcials amb sous de pena, tots mereixem estar ben tractats, professionals i pacients; perquè, si volem que un projecte funcioni bé, cal involucrar de manera il·lusionant tothom, el fet de sentir-lo seu fa que el treball i l’esforç siguin més gratificants, està clar que això ha d’anar acompanyat d’un contracte amb un sou, com ja he dit, digne.
Quan parlo de professionals, no em refereixo solament a metges i infermeres, no, el personal de neteja, el personal auxiliar, etc., són també professionals i ja cal que Déu ens en guardi si no fessin bé la seva valuosa i poc valorada feina!, també al parlar de professionals els incloc a ells.
M’acomiado de vostès desitjant de tot cor el millor per al Consorci Sanitari de Terrassa, que hauria de passar per ser el millor per a totes les persones que necessiten l’atenció i cures en els seus centres, i sobretot l’empatia, comprensió i bona praxi dels professionals que hi treballen.
