Josep Ballbè i Urrit
Dessota aquest terme, considerem un bon nombre de marededeus. De totes elles, se’n va trobar una imatge amagada a la fúria musulmana.
Després de gairebé 800 anys de presència a territori espanyol, calia amagar la professió cristiana. No fer-ho comportava passar pel ganyot les persones que no mantenien una acurada discreció. Fou així que, sobretot de la mà de pastors i ermitans, s’ocultaven icones en entorns naturals… Com ara la sorra d’un rierol, un avenc o cova, la copa d’un arbre o l’escletxa amagada d’un rocam. Fer-ho en habitatges particulars originava un plus afegit de perill per al personal que allí vivia. Si et descobrien, et jugaves el físic.
Voldria no arribar a deixar-me’n cap. Fer-ne un llistat exhaustiu no és pas tasca fàcil: Meritxell, Núria, Vallivana, Alba, Camí, Gardeny, Turó, Claustre, Cinta, Lord, Montgrony, les Arenes, Queralt, la Roca, Puigcerver, Urgell, Sió, Pi, etcètera. Sense oblidar que, a la primeria, la pròpia Moreneta també formava part d’aquest llistat… Va ser localitzada per uns pastorets, l’any 880. Fins que mil i un anys més tard (1881) va ser proclamada patrona del Principat, situant-li la festa a la data definitiva del 27 d’abril, dins del calendari. Va ser, alhora, la primera a ésser coronada canònicament en tota la península.
Normalment la majoria d’imatges eren escultures de fusta policromada, típicament romàniques i amb un segell i/o posat molt hieràtic. Aquesta devoció sembla ésser que té orígens prehistòrics envers la figura femenina i el corresponent culte a la fertilitat. Per tot plegat, no és gens estrany el reguitzell d’homenatges en favor d’elles, en forma de processons, novenes, vetlles i altres precs col·lectius, immersos al nucli de les cultures populars des de l’antigor.
Dit això, ja només em resta felicitar les persones que porten algun d’aquests noms. Els desitjo una diada ben reeixida. Tant de bo que ho pugui fer per molts anys. Actualment, no solen ésser noms triats per posar a gaire nadons. La moda dels monosil·làbics, la creixent laïcitat social, la major preponderància a favor de noms que surten en sèries televisives i altres factors són elements que dibuixen un mapa o panorama cada cop més esfilagarsat.
Però vull pensar que l’estocada i l’esquer que ens ha etzibat l’embolcall pandèmic faran per recuperar costums/normes no escrites d’abans. No es pot matar tot el que és gras en un tres i no res.
