JOAN CARLES FOLIA, Coach Advance Life
Com ja és habitual en els últims anys, després de les vacances d’estiu sóc cridat per diverses empreses i col·lectius perquè en aquests primers dies laborables després de la desconnexió faci alguna sessió de motivació.
Es tracta d’equips de treball que han de tornar a recuperar la il·lusió per allò que van deixar aparcat unes setmanes abans. Realment és un exercici que depèn molt d’algunes variables que participen en la inspiració i l’arrelament necessaris per poder abordar les nostres responsabilitats professionals i tornar a sentir-nos atrets i amb ganes de desenvolupar allò que ens pertoca fer.
Com ja us he explicat alguna vegada la teoria de la construcció de les emocions es troba subjecta al cablejat neuronal de les experiències prèvies que hem tingut en cadascuna de les situacions que ens toca viure i, si sempre que hem de tornar a reprendre les labors professionals ho vivim des de la decepció i la mandra, cada vegada que ens trobem davant d’aquesta circumstància el nostre cervell farà que tornem a reviure les mateixes emocions.
Així doncs hem de proporcionar al nostre ordinador central noves rutes neuronals que siguin capaces de fer-nos triar i construir emocions que s’acostin a la gratitud i l’actitud proactiva enfront de la incorporació de l’activitat postestiuenca. Construir aquestes noves autopistes vol dir oferir bons pensaments i satisfacció en el moment de posar-nos altra vegada a treballar. Trobar els seus aspectes positius -penseu en aquelles persones que no tenen feina- i a més saber-nos útils i valorats en la tasca que duem a terme faran sempre de trampolí per assolir aquesta fita. Així aconseguirem engrandir el tapís emotiu, la granularitat emocional i disposar d’una xarxa molt més àmplia a l’hora de seleccionar involuntàriament quina és l’emoció que volem que ens acompanyi.
La motivació a més és molt senyora perquè té algunes característiques que la fan selectiva. En primer lloc aquesta forma part d’un context. Per motivar-se en el treball és necessari trobar un bon clima laboral del qual nosaltres també participem i la vostra actitud serà clau per assolir aquest context agradable. La motivació és força idiosincràtica perquè les persones som molt diverses i tenim objectius i interessos que ens motiven de diferent manera.
També trobem que això de motivar-se depèn de moltes coses lligades a la temporalitat, hi ha persones que al matí són de més fàcil motivar que no pas a la tarda i també hi juguen altres elements com si hem menjat o no, la temperatura ambient, si hem descansat el que pertoca i en les dones fins i tot si tenen la menstruació o no. Ja podeu veure que motivar-nos per a qualsevol cosa no és quelcom fàcil i tampoc ho serà en el moment que finalitzi el nostre període de vacances d’estiu, però augmentar el nombre de connexions neuronals que s’interrelacionen encarades vers aquesta meta serà de vital importància per assolir-ho i això només dependrà de nosaltres mateixos.
Un bon consell és llevar-se el primer matí que t’has d’incorporar al teu lloc de treball i davant del mirall repetir-te una vegada i una altra la sort que tens de poder anar a treballar, que vol dir: que tens una feina, que no tens cap malaltia que t’impedeix anar-hi i que de tot allò trauràs un rendiment vers la teva persona, us semblen tres motius increïbles i suficients per anar cada dia a pencar? En una de les últimes sessions un assistent al meu “speach” es va aixecar i em va dir: “A mi no m’agrada la merda de feina que tinc i no li trobo cap justificació per estar motivat, així doncs davant d’això què hauria de fer?”. La meva resposta va ser: “Sense cap mena de dubte canviar de feina”.