Josep Ballbè i Urrit
En castellà, l’equivalent seria “querer es poder”. Ací, em pregunto per la funció real d’algun ministre del govern espanyol.
Sense fer el destraler, avui trio Alberto Garzón, que ostenta la cartera de Consum. Tibant –en to sorneguer– d’un tram d’una cançó d’en José Luis Perales, diria allò del “¿a qué dedica el tiempo libre?”.
Desconec una sola fita assolida pel seu departament des de gener de 2020. Amb màxim respecte per la meva part, però, li plantejo una triple qüestió: què ha fet (i fa) envers el tema maquiavèl·lic del cost del rebut de la llum de la ciutadania? No va prometre també atacar –de ple– el tema de les juguesques de les cases d’atzar en l’esport? Per acabar, com pensa tallar de soca-rel l’allau de trucades “fantasmes” per part d’operadors, assegurances i empreses comercials que no paren de trepanar l’oïda dels domicilis particulars?
Davant dels mitjans, el seu president presumeix de les excel·lències del conjunt del seu programa. Particularment, començo a estar tip que m’escalfin l’orella. “Res, non verba”, diu un adagi llatí! Entenc que resta prou clar l’enfocament de la meva anàlisi crítica.
Quan encara resten serrells de vacances per a bona part de la gent, com es menja l’atracament anyal del preu del combustible de cotxes? Abans, tal vegada ho podríem imputar al lladronici recaptador de la dreta política del país. Per contra, no ens refreguen el pensament que el socialisme vetlla pels interessos de la classe treballadora? Amb els arguments a la mà, crec que ens fan beure a galet.
Ara, que no pretenguin adjudicar-nos el “mort” (o causa de tots els mals) a la forta crisi derivada de la pandèmia. El problema, l’ha tingut tot el planeta terraqüi.
Un cop superat l’equador de la legislatura, molt em temo que els enganxaran amb els pixats al ventre.
Certament, podríem afegir algun altre concepte no gens favorable al seu màrqueting, com ara el de la prevenció de desnonaments… I algun altre. De fet, fa ben poques setmanes, el president Sánchez duia a terme una remodelació del seu equip. Per què no es va carregar en Garzón i l’esposa del “coletas”, sense anar més lluny? No li passa pel cap nacionalitzar les empreses del sector elèctric? Ens considera tan curts de gambals com per empassar-nos la tesi que la culpa de tot la té la UE? Està molt clar: ni vol… ni pot.
