Josep Ballbè i Urrit
Què li passa a la nostra societat? Per què cada dia que passa hi ha més notícies referides a agressions de violència?
Ens hem de referir a l’individualisme o a la intolerància? Una cosa és ben certa, tanmateix: falla l’educació en la base… Fent aquesta afirmació, reparteixo responsabilitats de manera ambivalent: família i escola. Cal retornar als valors en majúscula, al respecte interpersonal pel que fa a límits socials.
La filosofia de la desobediència civil –afavorida des de sectors independentistes i populistes, sobretot– ha fet molt de mal. En el cas concret de la pandèmia, la nefasta política informativa dels polítics ha validat la coexistència dels negacionistes amb aquells que defensen la teoria de l’antisistema: zero normes. Potser algú pensarà que, entre línies, estic validant acusacions d’immaduresa pel que fa a la societat més adolescent. Aquest sector sol ser més egocèntric i individualista. Es contempla el propi melic. Passa de tot allò que implica ajustar-se a normes excepcionals. Indirectament no goso tibar d’una dita que trobo molt desafortunada: “Qualsevol temps passat fou millor”. De cap manera!
L’actitud de no respectar opinions o idees d’altri quan no quadren amb les d’un mateix palesa tics d’orgull, prepotència, manca d’educació i nul·la empatia. Des del record de la meva experiència educativa, se’m fa difícil veure aquest rebuig en bona part del col·lectiu de generacions molt més joves que la meva. Aleshores, es conreava poc el treball en equip a l’escola. Molt probablement vàrem ser imbuïts amb la barrina d’adscriure qualsevol repte a la cultura de l’esforç individual. Tal vegada, amb l’esclat tecnològic, podríem trobar alumnes que han baixat el llistó de l’autoexigència.
Per contra, a fi que no sigui dit que falto a l’equitat, valoro –en justa mesura– el coratge i la defensa aferrissada que fan en temes com “tolerància zero” amb la violència de gènere. El mateix amb col·lectius desafavorits com els desplaçats, els immigrants, els sensellar, la gent gran o sense ocupació, etcètera.
Reprenent el fil inicial, la intolerància afecta la qualitat de vida. Té efectes negatius sobre emocions i formes de relació social.
Cal adoptar la teoria del cap més cot i això ens pot fer més lliures.
