Josep Ballbè i Urrit
Demà, ja hi som. Van caient els mesos sense que ens n’adonem. És, però, un mes traïdor: “El setembre s’enduu els ponts, i fa suar les fonts”.
O bé, “al setembre, el mal temps és de témer” i “dels dotze mesos que hi ha, el setembre és el més malsà”… No cal que ens ho recordin als egarencs, amb la memòria de l’aiguat de fa 59 anys. De fet, passada la Mare de Déu d’agost, ja ens hem acostumat a les tamborinades de tarda, que remullen amb escreix l’ambient i el terra.
Quina pena que l’aigua no hagi estat molt més compensada al llarg dels mesos estiuencs! Catalunya ha patit una xacra d’incendis esparverant, que costarà anys i panys de recuperar.
“Al setembre, comença l’escola i també la xerinola.” Prou que ho saben els avis, que fan una feina admirable i impagable! Això no treu el comentari –fa anys que ho reitero– que cal replantejar el calendari del curs escolar. Gairebé tres mesos de vacances són inadequats. Amb l’afegitó que la mainada retorna a escola prou desentrenada. Alguns d’ells arriben a conrear “carabasses”.Bo seria que les autoritats clonessin l’exemple de França, amb un criteri més adient.
Ara, un bon consell: “Al setembre, qui tinga llavor que sembre”. De fet, aquest el veig útil i extrapolable, alhora, al camp pedagògic.
Convé arrelar una bona base que, al cap de nou mesos –gairebé com si es tractés d’un part–, passa comptes amb algun tribunal que li posa notes.No fent bé els deures, la sorpresa pot esdevenir majúscula, amb plors afegits. Una metàfora amagada clarament al rerefons del títol de la columna. Si el vinater no duu a terme bé la seva tasca, la verema no va bé: “Allò que l’agost madura, el setembre ho assegura”.
Expressant un desig per a enguany –en un any pandèmic– triaria l’adagi que diu allò que “el setembre bo és, si no plou en tot el mes”.
Al cap i a la fi,“pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural”.
Com que això és altament improbable perquè “quan plou pel setembre, la tardor bé entra”, somio la fi i la derrota de la Covid-19.
Després d’aquest batibull d’adagis, passo a cloure la meva reflexió amb un darrer refrany: “Tot l’any en mal temps fa de mal anar, però pel setembre no es pot aguantar”. D’una o altra manera, mai no plou a gust de tothom.
D’acord amb això, qui no es conforma és perquè no vol. Molts ànims i a enfocar l’inici del curs escolar amb empenta!
No tan sols pel que fa als estudiants. Tots ens hem de fixar reptes.
