Miquel Àngel Luque, cap de redacció de Diari de Terrassa
Ho admeto. M’he instal·lat Twitch al meu telèfon mòbil. Espero no sentir-me un traïdor dins de la professió per aquesta gosadia. Per a qui no conegui de tecnologia podríem dir que és l’aplicació de moda.
El gran referent d’aquesta aplicació és Ibai Llanos, un “streamer” que cada vegada agafa més volada i, fins i tot, no només entre els joves. Precisament, l’entrevista que va fer Ibai Llanos a Messi durant la presentació de l’astre argentí en el PSG. S’ha de dir que, més que una entrevista, va ser una retransmissió d’una conversa en directe entre dos amics. De fet, aquesta connexió va permetre descobrir coses que no es veuen als mitjans convencionals.
El mateix dia que un “streamer” entrevistava el millor jugador del món i de la història pel seu canal, els informatius explicaven el fitxatge des de fora de l’estadi francès parlant amb els aficionats que compraven les samarretes del PSG amb el “30” a l’esquena. Des del punt de vista periodístic, una derrota per golejada per als mitjans. Aquest canvi de paradigma va obrir un debat molt recurrent sobre el futur del periodisme, de la seva adaptació a les noves tecnologies. I aquí el periodista Juanma Castaño, de la COPE, va criticar les formes de fer d’Ibai Llanos, acusant-lo d’aprofitar-se de les relacions personals per fer entrevistes que no són prou punyents. De fet, Llanos compta amb una llarga llista d’amics influents.
És veritat que la reflexió sobre quin periodisme s’ha de fer en el moment actual apareix sovint. Però les noves tecnologies han incrementat aquesta incertesa. Allà pels principis dels 2000, treballava al diari El Punt i vaig veure com Vicent Partal, director del diari digital Vilaweb, parlava sovint amb Saül Gordillo, l’actual director de Catalunya Ràdio i que aleshores era cap de secció. L’estava ajudant a crear un blog. Era una mena de pàgina web personal, on Saül Gordillo podria explicar allò que volgués. A Vilaweb havien començat a fer-los i vincular-los al seu diari digital. Aleshores, vaig pensar qui voldria llegir allò que digui el Saül a la seva pàgina. Poc temps després ho vaig entendre, tothom tenia un blog i era la teva marca. De fet, el de Saül va esdevenir un referent en l’opinió política catalana amb els seus articles.
Els blogs ja han perdut tota incidència sobretot a causa de les xarxes socials. Publicar imatges, opinions, notícies de forma immediata és més fàcil que llegir o escriure una reflexió llarga sobre qualsevol tema. El perill per als periodistes és que qualsevol amb un telèfon mòbil podria convertir-se en periodista. Quan les escoles visiten el diari per entendre com treballa un periodista sempre pregunto als alumnes què saben sobre les “fake news” i, per sort, els professors els han explicat molt bé què han de fer: han de buscar fonts fiables i contrastar les informacions.
En tot cas, els periodistes hem sabut aprofitar les xarxes socials com les nostres aliades per arribar a més gent. Facebook i Twitter ens permeten informar gairebé en viu i en directe d’allò que passa. Per això, periodistes, com els de Diari de Terrassa, ja no només van amb una llibreta i el bolígraf per anotar allò que passa, el telèfon mòbil ha esdevingut l’eina essencial. Des de qualsevol lloc podran explicar una notícia amb tots els detalls, incloent-hi una fotografia i un vídeo si s’escau. De fet, és sorprenent veure com els redactors més joves ja utilitzen el mòbil per prendre notes i ho fan amb tanta velocitat que, ben pensat, és més àgil que la clàssica escriptura amb bolígraf.
En els darrers temps, Instagram també s’hi ha afegit com a xarxa social dels mitjans. I és que el seu creixement és exponencial i permet arribar encara a més gent. Què té cabuda aquí? Informar amb imatges. La sort és que, a Diari de Terrassa, l’equip de fotografia és de primer nivell i les seves instantànies arriben fàcilment a captar l’atenció dels egarencs. L’última xarxa que permetria als mitjans arribar a un públic molt jove –molt necessari per a la supervivència del sector– és Tik Tok. Els vídeos curts amb coreografies enganxoses s’estenen fàcilment i creen tendència. De fet, les radiofórmules s’han vist superades i les cançons amb més èxit actualment són les que es ballen a Tik Tok. Tot i això, en l’àmbit periodístic queda el dubte de com es podria integrar aquesta xarxa.
I tornem a Twitch. Enemic o potser un aliat. Recentment, el jugador del FC Barcelona Gerard Piqué va activar el seu perfil en aquesta xarxa amb una sessió que va durar gairebé dues hores. Allò que cap periodista aconseguiria ho va fer el futbolista des de casa seva: parlar sense embuts sobre qualsevol tema, relatar interioritats del vestidor blaugrana i detalls de la seva vida privada. Com podem competir amb això? Difícil. Potser caldrà com sempre adaptar-se i buscar com utilitzar aquesta eina per arribar millor al nostre públic. Els periodistes estem en constant actualització i això ho sabem molt bé a Diari de Terrassa.
