Josep Ballbè i Urrit
Em ve com a anell al dit aquesta dita, aplicant-la a un personatge que considero més que vomitiu: Pablo Casado, cap visible del PP.
N’encertava poques –o tal vegada cap– però passa de taca d’oli el to/contingut d’alguna de les seves darreres declaracions. Amb una menció específica per a les que va fer –el proppassat dia 24 del mes passat– a “ses illes”. Titllar-lo d’ignorant és poc. Està més que torrat i té molta mala bava.
Ací, al Principat, electoralment mai no es “menja” res… I, al pas que va, amb patinades com aquesta acabarà de segar l’herba del tot. Ha fet totalment el préssec, el ninot i el paperina. Sense treure un punt ni una sola coma. Quan es fa quelcom malament, es fracassa. Quan s’esguerra, no es tenen arguments…Hi ha, però, qui pretén entabanar el personal.
Justament equivocar-se així equival a l’expressió del títol. L’origen de la frase ve de les formes consagrades que el sacerdot fa servir a missa. Es fan amb pa àzim, sense llevat, que és allò que fa créixer la massa. Si hom vol fer un pa i no se n’hi posa, fracassarà en l’intent i obtindrà un pa pla.
La meva resposta li dono en forma de flaix: tal faràs, tal trobaràs. Fa més el llop callant que el gos lladrant. Vas per llana i en sortiràs esquilat. No em vinguis amb martingales. No fugis d’estudi! Ja et passarem comptes. Pren-ne nota! S’atrapa més aviat un mentider que un coix. Si aquest tal Casado es pensa que, escalfant la gola davant una “carxofa” (perdó, micròfon), pinçarà vots, s’està autoenganyant.
El poble no oblida i en el pecat duu la penitència. Fins i tot els correligionaris del seu propi partit s’afartaran de sentir bajanades que no s’agafen ni amb pinces. Quina manera més recargolada de fer el ridícul volent trossejar la força unitària de la llengua catalana! Som pocs els qui creiem que el nyap del seu suposat “màster comprat” s’arxivés de manera neta i legal. En el supòsit que es continuï obstinant a anar pixant fora de test, farà una col·lecció de pans que no hi haurà qui se’ls mengi. A banda que la seva carrera política farà –tard o d’hora– un pet com una gla.
