Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Una de les emocions que més tracto a les meves consultes és sense cap mena de dubte la por. La podríem definir com un sentiment intens, habitualment desagradable, provocat per la percepció d’un perill.
La por activa el sistema d’alarma de l’organisme i posa en marxa una sèrie de reaccions fisiològiques, que suposen una despesa energètica suplementària, preparant-nos per sobreviure. La por s’expressa igual en l’ésser humà i la resta d’animals vertebrats: la retirada (fugir del perill), l’agressió defensiva (resposta d’atac), la immobilització (quedar-se paralitzat) i la submissió.
Durant molts anys s’ha defensat des d’una visió clàssica de la psicologia que les emocions, la por seria una d’elles, són reaccions automàtiques que es produeixen davant d’una circumstància que ens aporta la vida. Estudis posteriors del funcionament del nostre cervell (les neurociències ens han obert camins nous d’investigació) han conclòs que la por i la resta d’emocions es construeixen a partir del cablejat neuronal que hem anat configurant dins del nostre ordinador central des del moment de néixer. La manera com hem encarat cadascun dels esdeveniments ha estructurat un tapís d’episodis que ens serviran com a taulell d’acció del nostre comportament. Així el cicle que es genera és una xarxa que comença amb un estímul (quelcom que ens arriba) i el nostre cervell ha de destriar entre totes les seves opcions, mitjançant la predicció, com ens posicionarem davant d’aquell fet. Seleccionarem una de les moltes possibilitats que tenim i aquesta serà l’opció escollida per respondre. Aquesta construcció de l’emoció que ens acollirà es fa amb mil·lèsimes de segon i per a nosaltres figura com a immediata tot i el procés que hem hagut de suportar.
Així la construcció de la por com a resposta davant moltes de les coses que el món ens presenta pot ser modelada en el decurs del procés, fent que la tria dels episodis vagi en un altre sentit allunyant-se del temor. Les teràpies per disminuir i fins i tot inhibir la por van en aquesta direcció. Ser capaços d’incidir en la bateria de situacions que una persona ha de tenir davant les circumstàncies i saber escollir posicions més alliberadores i gratificants. A més l’emoció por té una característica molt punyetera i és que en la majoria dels casos les prediccions es fan sobre situacions no reals i presents sinó sobre possibilitats de futur imaginàries. “Aquests amics em rebutjaran” i la por que això genera està edificada sobre un fonament que encara no s’ha produït i per tant l’aparició de l’emoció no es fa sobre allò que la vida ens porta sinó sobre allò que la vida ens pot portar i això encara és més enrevessat. En aquest sentit sempre aconsello la gent, pares, empresaris, directius…, que no gestionin res que pugui generar por. Pares que no deixen fer coses als seus fills per por que els passi alguna cosa, directius que la utilitzen per assolir més rendiment dels seus treballadors, en tots els casos la por té un recorregut molt curt d’eficàcia, a mitjà termini estem provocant que ser poruc es converteixi en un veritable llast per als nostres fills o per als nostres treballadors. La por ha de quedar reduïda i encerclada a moments que realment ens pugui ajudar a salvar les nostres vides o no caure en situacions massa caòtiques, la resta de vivències han de ser derivades cap a d’altres emocions menys colpidores. Jo sempre aposto quan treballo amb algú que mostra por davant quelcom a incidir en el seu comportament derivant-lo vers la prudència i allunyant-lo d’una emoció molt intensa per acostar-lo a una de més suportable i recomanable.
No és valent aquell que no té por, sinó el que sap conquerir-la.
