Gabriel Izard, Economista
El grup Intergovernamental Panel on Climate Change (IPCC) ha llençat el 9 d’agost el seu informe de quasi 4.000 pàgines amb gran impacte als mitjans que, desafortunadament, es llegeixen poc durant l’agost. El resum d’una pàgina i mitja adreçat als responsables polítics, apunta quatre temes: La situació actual del clima, els possibles canvis de clima, informació climàtica per a l’avaluació de riscos i l’adaptació regional i la importància de limitar el canvi climàtic futur.
La notícia més important: queda poc marge per evitar que la temperatura pugi 1,5 graus en els 20 anys vinents. Els governs, les empreses, els centres d’investigació, la ciutadania, tots plegats, hem de qüestionar el model de creixement continuat sense límit, i replantejar moltes coses. Està clar que el model productiu predominant ha portat uns nivells de benestar per molta gent, impensables fa unes dècades. Però aquest benestar es limita als privilegiats que en podem gaudir i exclou a molts que, legítimament, volen també assolir-lo. I, en comptes de prioritzar la manera de millorar la distribució del benestar, prioritzem la cerca de l’eficiència per tal de reduir els costos unitaris i poder continuar creixent sense límits, agafant avantatges competitius.
El resultat és ara mateix molt preocupant, perquè el model productiu ha oblidat que l’eficiència i la reducció de costos i afavoreix la cerca constant de productes de baix preu demandada per part dels consumidors, descompta o no té en compte, els efectes sobre el canvi climàtic.
Els consumidors tenim a l’abast de la mà productes d’arreu del món amb preus basats en els costos de producció i distribució i no inclouen el que correspon l’impacte sobre el clima. Quan val una samarreta de qualsevol marca fabricada a l’Àsia? El seu preu inclou l’impacte mediambiental de què la podem tenir al nostre abast? Sens dubte, no inclou temes com: la contaminació de l’aigua, les condicions de treball en la seva producció, el consum energètic pel seu transport, la procedència i fabricació dels teixits de la seva fabricació, etc…
Aquests temes no estan inclosos com a costos perquè no corresponen directament al producte. Són costos “socials” que no paga el fabricant, sinó que els paguem tots, com l’impacte sobre el canvi climàtic.
L’efecte “exòtic”
Aquest efecte “exòtic” ens acosta també a aliments de fora de temporada que provenen de l’altre hemisferi o productes d’ús personal com la roba o les sabates, fabricades a països amb sous molt baixos, perquè no hi ha la vigilància i exigència mediambiental dels països receptors i amb altes rendes per càpita.
Per exemple, avui en dia, la producció d’aliments, com apunta Jorge Riechmann, es basa en el petroli, el gas natural i els fosfats: els adobs i fertilitzants de síntesi capten el nitrogen, utilitzant grans quantitats de gas natural. Sense gas natural, la fabricació de fertilitzants i de fosfats s’enfonsa amb el corresponent impacte a l’agricultura industrial.
Tot està interconnectat. I en aquesta globalitat hi trobem al professor romanès, Albert-László Barabási, que relaciona el que fem (performance) amb l’èxit, subratllant la importància dels instruments de mesura. Com expert en l’estudi de qualsevol mena de xarxa, subratlla que l’èxit no és només el resultat de l’esforç, sinó també de la relació amb els altres.
Per exemple, a través de l’anàlisi del comportament de la navegació que tots fem quan utilitzem internet, conclou que les visites al lloc web estan predeterminades per la manera en què està construïda la xarxa. La navegació a la web implica l’elecció d’una direcció que no està connectada amb altres direccions. El poder del teu “continent” web influencia en les teves decisions en la xarxa web i en la teva vida quotidiana, econòmica i social.
La lluita per a la minoració del canvi climàtic està interconnectada i és cosa de tots: des del comportament de la ciutadania en les seves accions de consum fins a l’agricultor que lluita per la seva explotació agrícola, passant pels operadors de transport que superen l’activitat d’abans del confinament per la pandèmia, omplint aeroports i carreteres.
El missatge és clar: no fem prou per reduir l’acceleració del canvi climàtic. L’agost amb onades de calor és un bon avís per motivar més accions. Endavant!
