Josep Ballbè i Urrit
El nom d’“agost” sembla que té relació directa amb el primer emperador de l’Imperi Romà, Cèsar August.
Tenint Juli Cèsar el nom de “juliol”, August no volia ésser menys i ho demanà al Senat. Així, el mes anomenat “Sextilis” passà a dir-se “Augustus”. La reforma, duta a terme per Octavi August, s’ha mantingut fins als nostres dies. Certament, no té la majestuositat d’altres mesos. Molta activitat de diferents sectors es troba a mig gas. Potser hi té a veure la dita “a l’agost, bat el peresós”. Les vacances fan estralls. Els diaris escurcen edicions, redueixen continguts. Les agències bancàries queden reduïdes a la més mínima expressió. La calor batega damunt la voluntat de les persones, esmorteïdes en una tesi propera a la tesi del “dolce far niente”… Primen sol i platja, terrasses i birres, becaines i mandra, nyonya i poques ganes -si més no- de prendre un sol llibre i potenciar la lectura. En altres paraules, alimentar la ment.
La sacsejada i/o rebregada vital derivada de la pandèmia hauria de remoure esquemes personals. Encara que tan sols fos amb un repte finalista d’alimentar l’esperit. Tenint present que “per l’agost, bull el mar i bull el most”, igualment caldria prendre’n nota. És prou lícit reduir pistonades laborals. Sense que aquesta teoria impliqui equiparar-ho a l’exemple de la faula entre la cigala i la formiga, on la primera es tomba a la fresca. Fins i tot, els esportistes d’elit es fixen unes tandes d’entrenament per tal de mantenir la forma. Altrament, el retorn a la competició se’ls presentaria feixuga i costeruda. Contra el nucli d’aquests consells, algú em voldrà rebatre amb un altre adagi: “Ni a l’agost caminar, ni al desembre navegar”. Responc dient: no es pot passejar ben d’hora o al capvespre? Encara citaré un altre exemple, força escaient: que els hi ho diguin als vinyaters! “Agost i verema n’hi ha cada any, uns amb guanys i d’altres amb danys.”
Ells no poden pas baixar la guàrdia. Fins i tot en temps de Covid, varen tenir -el 2020- el coratge d’afrontar els entrebancs amb una rauxa i capacitat inventiva admirables. Demà, encetem un mes nou, encara no ben ajustat a tics normals.
Els serrells del virus encara campen a tort i a dret. És en aquest punt que, quan la classe dirigent fa una crida a la responsabilitat individual, bo fóra posar-nos el “vestit” de la meditació.
