Rosa Ferrer, professora d’infermeria
Tenia pensat un altre tema, però crec que la notícia d’aquest vol espacial val la pena d’aprofitar per seguir pensant. Se’m posa pell de gallina i se m’encongeix el cor quan sento aquestes paraules:
“Oh quin gran avenç per al turisme espacial!”, turisme espacial…, que onze minuts de caprici i joia per demostrar no sé què (bé sí, que tenen molts diners i poden pagar el que vulguin) serveixi per augmentar més la contaminació atmosfèrica, per augmentar la temperatura i contribuir una mica més al canvi climàtic i contribueixi també a l’augment de les malalties pulmonars, cardíaques i autoimmunes. Jo, la veritat, no hi trobo la gràcia.
Llegeixo el que diu un expert en intel·ligències artificials (D. Regordosa): “No deixa de ser significatiu que tres dels homes més rics del món, Bezos, Musk i Branson, ho hagin deixat tot per dedicar-se a desenvolupar una indústria basada en l’espai. Mai l’espai havia estat tan a prop de l’empresa privada i això pot obrir moltes portes”. Obrir portes a qui i cap a on?, quanta gent pot pagar un vol espacial?, de quanta estona?, i la resposta que més m’importa: quantes persones emmalaltiran per satisfer aquest caprici?
Encara que fos possible anar a la lluna o a un altre planeta, cosa força difícil, com viuríem?, com passejaríem?, com menjaríem?, viuríem en una bombolla?, passejaríem amb escafandre?, menjaríem pastilles de menjar sintètic o dissecat?, per últim, és això el que desitgem, un futur de bombolla?
Si el fet d’enlairar-se un coet ja contamina i se’n parla poc, molt menys es parla del que contamina tot el que deixa a l’espai, perquè la brossa espacial és una de les coses que contaminen més i molt. Quan aquesta “brossa” s’apropa a la Terra, ens comencen a parlar dels llocs on pot caure, quan ja ens tenen ben preocupats ens diuen que segur que cau al mar, que és el més lògic, i quan arriba el moment ens diuen que no cal patir perquè en entrar a l’atmosfera s’ha cremat a causa de la velocitat de la caiguda i que ja no hem de patir perquè ja no farà mal a ningú; ens havien espantat tant amb la pluja de metalls impactant al nostre cap que ens relaxem quan ja no hi hem de patir, i així tranquils i enganyats. D’acord, no rebrem cops de metalls al cap, però ens diuen què passa amb les cendres del material cremat?, perquè tot el que puja baixa, d’una manera o altra, i sí, cauen les cendres i les respirem, ara bé això no ho diuen!, en aquestes cendres, que acabem tots respirant, hi ha gasos tòxics, està clar, i metalls pesants, aquells que són tòxics i que tant es mesuren ara a ciutats i que fan que es reguli el trànsit rodat.
L’any 2013 l’ONU (Organització de les Nacions Unides) manifestà la seva preocupació per la brossa espacial i l’ESA (Agència Espacial Europea) va confirmar que hi havia unes 750.000 tones de brossa espacial donant voltes a la Terra a gran velocitat.
He sentit el que diuen del gran èxit d’aquests viatges, he sentit el que pensen experts en intel·ligències artificials, però jo vull sentir què en pensen els/les experts/es en salut pública, epidemiologia, pneumologia, cardiologia i metges de capçalera, perquè sabem sens dubte que malalties pulmonars, cardiològiques, autoimmunes, etc., es deuen per respirar gasos tòxics i metalls pesants.
També vull sentir què en diuen la pagesia, ramaderia, la gent que estima la gent i el nostre planeta i que com jo estan cansats que quatre destrossin la Terra, l’aire i l’aigua amb el vistiplau de governs, mentre la immensa majoria veiem com falta aigua o plou massa i de cop, com la falta d’aigua, d’humitat, etc. fa que cada any hi hagi més incendis i més greus o, on mai passava, de sobte hi ha unes inundacions que s’ho emporten tot, ens diuen: “Això és culpa del forat negre per l’alteració de la capa d’ozó”. Sí, és clar, i això és el que fan aquestes explosions i viatges espacials; segueixo? Ah sí!, em deixava que tot això, a més, ens lliga a medicacions de crònics per poder viure i parlen d’estudis per allargar la vida…, per viure-la com?
En els nadius americans abans de fer un canvi sobre la terra és reunien els savis de la tribu per veure com podria afectar els seus descendents fins a set generacions i, si això els podia empitjorar la vida, no feien el canvi, vaja com ara!
Florence Nightingale deia l’any 1858 que les aigües fecals no haurien de passar per sota dels edificis, ja que els gasos que desprenen són tòxics i respirar-los afectava la salut, també deia que s’havia de ventilar amb l’aire net de fora les estances, ja que una estança tancada té l’aire contaminat. Què diria ara?
Si us plau, no aplaudiu aquests viatges, ni són sans, ni aporten res més que contaminació, malalties i destrucció de la natura, i prenem consciència de la nostre salut i del que comporta per a ella el canvi climàtic.
