Josep Ballbè i Urrit
Alguns dies estic fos, a l’hora de decidir/triar el tema per a aquest espai
De manera prou semblant al d’una amfitriona gurmet en qualsevol àpat familiar o d’amics. Tard o d’hora, però, se m’encén la bombeta. Algun dia, fins i tot, ho arribo a consultar amb el coixí, quan vaig a tancar els ànecs. Un cop decantats -un i altres- pel “menú” (literari o gastronòmic) ja podem dir que cantem victòria. Àdhuc esdevé més fàcil elaborar un tec o escriure un article/columna que no pas decidir el fil conductor del producte final.
Tot plegat, admetent que algun lector vulgui arribar a pensar que explico una mena de “sopar de duro”. Estic convençut que els fats de la inspiració són el velam que rema a favor meu i sempre em menen a bon port.
Faig un sorneguer joc de paraules entre el “fos” (imperfet de subjuntiu del verb ésser) i el “fos” (adjectiu qualificatiu, de fondre). Ho veig com la millor manera d’incidir en l’argumentari del que vull transmetre. Es fon l’estima en l’abraçada de dues persones unides per vincles d’amor o tan sols de pura i ferma amistat. Es fa, alhora, amb materials de ferro, cera, guix, fusta, cristall, plàstic, fang, acer, alumini, etcètera.
Em fa molta gràcia saber que hi ha gent de la meva “lleva” que es citen a la plaça Vella, als anomenats “bancs del si no fos”… El sobrenom ve donat en ésser el mobiliari on els membres de la 3a edat (“carrosses”?) s’expliquen les seves xacres.
Sense abandonar la “fosa de ploms”, massa sovint tinc la percepció que bona part dels polítics que maneguen les regnes del país haurien de pensar en aquesta elucubració. Si més no, afinarien i/o ajustarien empàticament la presa de decisions en temes varis: Covid-19, llum, canvi climàtic,gestions vàries (fiscals, laborals, ambientals, sanitàries, de previsió social, juguesques, educatives, teleporqueria, peatges d’autopistes/autovies… “and so on”.
En definitiva, si no fos per tot plegat, tindria i tinc tot el dret a estar bastant menys emprenyat. Depèn d’ells, tanmateix. Em resta el dubte que molt sovint es fan l’orni.
