Josep Ballbè i Urrit
El comitè organitzador dels Jocs Olímpics corresponents a l’any passat que s’inauguren avui.
Així ho va anunciar el president del comitè organitzador (Yoshiro Mori), fa poques setmanes. Així ho consensuà amb en Thomas Bach, president del COI. A partir d’ací, hi haurà un rècord de competicions (33), en 42 seus diferents. Tot plegat comportarà uns 339 actes, amb accés de públic no massa limitat.
A partir d’ací, sense voler fer de malastruc, diré que tot em fa més por que una pedregada. “Si surt amb barba, sant Antoni… Si no, la Puríssima Concepció.” Tant de bo que no hi hagi cap pic, rebrot o serrell derivat d’aquesta decisió. Particularment, entenc que calia apurar –sí o sí– l’opció de posposar-los un altre any. Anul·lar-los.
Fent un contrast –i canviant de tema– llanço una pregunta a les autoritats polítiques…Més que no pas a les sanitàries: què ho fa que, d’un any ençà, s’hagin suspès actes com les Falles, la Fira d’Abril i Setmana Santa, sevillanes, els sanfermins, la Romeria de Montserrat… i s’hagi autoritzat, per contra, la marxa de l’orgull gai i el col·lectiu LGTBI? O, fins i tot –si se m’apura–, l’Eurocopa de futbol (repartida en 11 seus de diferents països europeus). En el cas espanyol, havent rebut una allau d’uns 8.000 portuguesos –el passat 25 de juny– a Sevilla, per competir contra Bèlgica. En aquell moment, era el país del Vell Continent amb indicadors més malmesos. No entenc ben bé res. Quins interessos han primat realment: els de “la pela és la pela?”… Em deixava els mundials de F-1 i motos.
Sectors com la restauració i l’oci nocturn han assistit, bocabadats, als vaivens de la classe dirigent. No costa gaire d’entendre, per tant, que s’hagin vist amb cor d’apel·lar a la justícia ordinària per fer palès el seu enuig i/o emprenyament. D’ells, depèn un contingent important de treballadors que han acabat aterrant en ERTO al·lucinants.
A vol passat, caldrà una auditoria d’allò que s’ha fet bé o malament. Es depuraran responsabilitats dels dirigents “cagatatxes” i desassenyats, encabits en la moma política amb nivells de preparació insuficients? Tibant del meu costum d’emprar adagis, ho deixo en allò que “a cadascú,el seu”. Em guardo, però, expressions més gruixudes per no tensar més la corda o ser irrespectuós. En tot cas, el món no s’acabaria pas suspenent els Jocs de Tòquio.
