Joan Roma i Cunill
Recordo quan vam renovar la llei de protecció dels animals, en el Parlament de Catalunya, que els diputats de la ponència vam considerar factibles alguns factors que el pas del temps s’ha encarregat de tirar per terra.
El primer fou pensar que exigir donar d’alta l’animal, en el registre municipal corresponent, i que tots portessin xip era factible. Més ben dit, seria seguit majoritàriament, sense especials problemes. Doncs, no. Es calcula que menys d’un 40% dels gossos estan inscrits i molts menys porten xip, de manera que un gos perdut, mort o robat difícilment podrà ser tornat o notificat al seu propietari. Ja no parlo dels gats, que haurien de seguir la mateixa pauta. En aquest cas, el percentatge d’inscrits i amb xip no supera el 20%.
El segon fou creure que hi hauria un molt elevat nombre d’adopcions, de manera que es va prohibir el sacrifici d’animals, segurs que les protectores d’animals no quedarien col·lapsades. Tampoc en això vam encertar i, a dia d’avui, la majoria d’entitats protectores, públiques o privades, es troben atestades d’animals que no troben adoptants.
El tercer era el convenciment de l’esterilització massiva, per evitar el creixement descontrolat de les poblacions de gats, per una banda, però també de gossos que no troben sortida, ni per a la venda ni per a l’adopció. Estem, doncs, amb una sobrepoblació important d’aquestes dues espècies. Ja no parlo d’altres que no entraven en la llei específica de protecció d’animals.
Vist el succeït en aquests anys d’aplicació de la llei, rectifico, de vigència de la llei, que no de la seva aplicació, s’han de prendre mesures importants, si no volem tenir un problema molt més gran del que ja tenim.
Quan es fa una llei, no es poden carregar gestions, tràmits i responsabilitats a una altra administració, si no se li donen els recursos necessaris per fer-la complir. En aquest cas, es va exigir donar d’alta als registres municipals tots els animals domèstics ( gossos i gats). I que tots portessin xip, perquè tots poguessin ser identificats, en cas de pèrdua, mort o robatori… Bé, queda molt bé posar tot això en una llei, però fer-la complir és una altra història.
D’entrada, els ajuntaments tenen prou feina amb les seves competències com per assumir-ne de noves. Algú sap els milers i milers de gossos i gats que hi ha a tot Catalunya? Parlem de prop d’un milió. Sí, sí, ho heu llegit bé. A l’entorn d’un milió. Vol dir tenir en molts llocs un funcionari a dedicació completa per fer aquesta feina, si es vol fer bé. Però tot seguit fa falta disposar d’un registre general , a nivell de Catalunya, connectat amb el registre general d’Espanya, per poder comprovar de qui és el gos o el gat
I garantir que tots portin xip. I, si en porten, cada ajuntament ha de disposar d’un lector de xip, i que cada traspàs d’animal es faci degudament bé. En fi que, a dia d’avui, molts anys després de l’aprovació de la llei, no hi ha registres ben portats d’animals domèstics, ni la majoria porten xip, ni els ajuntaments disposen de lector de xips, ni existeix un registre general, ni hi ha interconnexió amb un d’estatal.
En resum, vam començar la casa per la teulada, i així estem, anys després. Ara bé, les coses han canviat notablement i el nombre d’incidents i conflictes va creixent any rere any. Fins i tot aquest any i mig de pandèmia ha ajudat que moltes persones compressin un gos o gat, per tenir companyia. I alguns compren gossos de races potencialment perilloses sense disposar dels coneixements necessaris ni tenir assegurança de responsabilitat civil.
Els resultats els anem veient a poc a poc, arreu del país. Multitud de persones viatgen amb el seu gos, arriben a molts pobles i consideren que si estan en un poble no cal portar el gos lligat, i encara menys amb morrió, el que provoca greus enrenous amb altres gossos o amb altres animals domèstics que pasturen per prats i boscos.
Som un país poc ordenat i poc rigorós a l’hora de legislar, i sobretot a l’hora de fer complir la llei, fins que esdeveniments greus fan veure els errors comesos. Tenim cada any multitud de conflictes que arriben als tribunals. Tenim una de les més elevades taxes de mortalitat de gossos a les carreteres, comptant-se per milers els que moren cada any atropellats. Tenim deficiències enormes en matèria de tinença d’animals. I tenim les entitats protectores col·lapsades per milers de gats i gossos abandonats que no troben adoptant, i van ampliant les seves estades en aquests centres.
Uns centres que molts d’ells incompleixen la pròpia normativa de la llei, sobre els espais que cada animal ha de tenir per viure, i aquests animals haurien de ser trets i passejats per evitar la seva estada en llocs no prou adequats. En resum, toca veure la realitat per emprendre modificacions que facin del compliment de la llei el seu principi rector.
