SALVADOR CRISTAU COLL, administrador diocesà
En diumenges anteriors hem reflexionat sobre la realitat de la diòcesi i la situació de ¨seu vacant”, és a dir sense bisbe, que vivim a la diòcesi de Terrassa.
També sobre la figura del bisbe i de l’administrador diocesà. Però és també molt important tenir clar de què estem parlant quan parlem de l’Església. Què entenem quan diem “Església”? Què és per a nosaltres l´Església? I, encara més, perquè l’Església és mal vista per molts homes i dones del nostre temps? No serà en part perquè els mateixos cristians no la coneixem, ni la valorem, ni la defensem?
Hi ha gent que la desconeix totalment, i pensen que l’Església és una associació, o una ONG, o un club de seguidors d’un ideal, institucions totes aquestes molt bones i útils per a la societat certament. Alguns diuen que és una empresa multinacional. I també hi ha cristians que identifiquen l´Església amb el Papa i els bisbes.
Però l´Església és una realitat molt més gran que tot això, perquè l’Església és la família de Déu: és Jesucrist amb tots el batejats, formant un mateix cos amb Crist que n’és el cap i tots nosaltres que en som els seus membres, segons la imatge que presenta sant Pau a la primera carta als cristians de Corint (1 Cor. 12:12-27).
Durant segles aquesta expressió, “cos de Crist”, que actualment entenem en referència a la seva presència real a l’Eucaristia, es referia però a l’Església.
És una imatge entenedora pensar en l´Església com a cos de Crist formada per tots els que pel baptisme hem estat inserits, empeltats, diu sant Pau, en aquest cos com a fills de Déu, com a fills en el Fill.
Hem de revifar la consciència del que som, del que formem, del que tenim. Respecte al que som, la nostra identitat és la de cristians, fills de Déu. Formem part de la família de l’Església, que és la nostra família.
Tenim la nostra pertinença en aquesta família i, per damunt de tota diferència, ja sigui de manera de pensar o de sentiments, orígens, cultura, història etc., pertanyem a un mateix cos. I sabem que Déu ens ha cridat a participar-hi com a família seva, com la família que Ell ha volgut aplegar.
Seguirem meditant sobre aquest tema més endavant.
