Josep Ballbè i Urrit
Tinc poc espai per expressar quelcom que fa de mal dir. Intentaré ésser sintètic.
Avui s’acompleixen 11 anys de la macromanifestació –al centre de Barcelona– en resposta a la decisió del TC sobre els recursos interposats a l’Estatut d’autonomia de 2006. Jo hi era, amb una càmera. M’havia proposat bastir un article en base a imatges recollides allí. Es publicà en aquest mateix diari, dessota títol idèntic. Tot i entendre l’enuig i rebuig generalitzats al veredicte, segueixo pensant –com sovint passa ara– que hi havia massa gent que anava entabanada. Altrament, no puc entendre el text de la primera pancarta que vaig retratar: “Força Holanda”… L’endemà, a Ciutat del Cabo, s’hi celebrava la final del Mundial de futbol, entre “la roja” i la selecció del país de les tulipes. Per què barrejar naps i cols?
Sense voler fer el joc a la dreta més carrinclona de l’arc parlamentari (PP, Cs i VOX), crec que TV3 no informa –adientment i plural– el conjunt de televidents sobre el tema. Lluny de proposar un “menú” extens de totes les minutes/detalls del tema, rema en la direcció de guanyar adeptes a favor del procés. Massa programes d’una més que dubtosa imparcialitat. De mostra, un parell: “FAQS” i “Més 3/24”.
L’Estatut hauria de ser la norma institucional bàsica del Principat. Regulant els marges d’autogovern català. No endebades s’aprovà per les Corts Generals, validant-lo el conjunt de ciutadans el 18 de juny de 2006. Guanyà el “sí” (defensat per PSC i ICV, amb el 73,90% de vots). El “no” (d’ERC i PP) es va quedar en el 20,76%. Sense oblidar un 5,3% de vots en blanc i una abstenció del 50,59%. El president Pasqual Maragall va instar els “negacionistes” a sumar-se a l’acord. Del PP mai no es pot esperar res. El republicà Carod Rovira, però, va dir que ho acatava, “sense posar fi a les aspiracions nacionals del país”.
Els precedents se situen el 1932 i 1979. Tant li costaria a TV3 refrescar aquests conceptes? La tria de tertulians sempre simula la línia d’un encefalograma pla. Quan el televident sempre menja un plat únic, mai no pot assolir criteri. “Mani, mani?” Vull que sigui “la meva”. No, tanmateix, a qualsevol preu… Prou sabem que el PP presentà un recurs d’inconstitucionalitat (31 de juliol de 2006) contra 114 dels 223 articles. Així, veig vaivens, embolics, tripijocs, teatre, orgull i disciplina de partit. Tot els impedeix acotar el cap. De debò s’estimen el país, estant tan desmarxat? Van mal dades, no fent res per arranjar-ho.
