Josep Ballbè i Urrit
Tal dia com avui, fa exactament 400 anys, naixia el poeta, faulista i escriptor de contes Jean de la Fontaine.
L’he gaudit molt des de la meva etapa d’estudiant. Tinc dubtes seriosos, però, amb el fet que, a hores d’ara, els estudiants d’ESO en coneguin quelcom. Ací ho deixo. Mai no és tard, però, per endinsar-s’hi. S’ho val molt. El nucli del conjunt de la seva obra ofereix un nucli filosòfic de vàlua ferma.
Disposant de poc espai, intentaré fer una síntesi de valors aptes per al nostre quefer diari. És en aquest sentit que n’he triat un parell que considero cabdals, posant els adjectius pertinents al títol. Per al primer, la frase “cosa dolça és un amic veritable. Busseja el fons del nostre cor, inquirint-ne les necessitats. Ens estalvia haver-ho de descobrir nosaltres”. Per al segon, “no serveix de res córrer. Cal partir a temps”.
Ajustant un bri ambdues citacions, correspon al mateix autor aquest parell de matisos: “No hi ha res més perillós que un amic ignorant. És molt millor un enemic raonable”. O “per fer tard, no cal córrer”. No cal rebuscar un seguit de frases ampul·losament sensacionals. Si fa o no fa, és el modisme que empra sovint la nostra classe política. Inflar modismes absurds, mitjançant un vocabulari estereotipat no els arriba a doctorar ni a fer més creïbles. La pròpia reiteració del “tots i totes, catalans i catalanes” i dites similars esdevenen patètiques.
“La paciència i el temps fan molt més que la força i la violència.” Hom pot entreveure que, des de la senzillesa de poques normes, al cap i a la fi tampoc no és tan diferent la societat actual si la comparem amb la del segle XVII. Massa vegades arribo a pensar que som nosaltres mateixos els qui ens compliquem la vida.
Reiterant els dos conceptes de l’inici, estic plenament convençut que qui no sap conrear i practicar una minúcia com la d’arribar als llocs a temps difícilment tindrà esma per entomar reptes de més nivell. I aquella persona que no és amic dels seus amics tampoc no mereix gaire atencions. Més val anar sol que no pas mal acompanyat.
Als genis autèntics, se’ls coneix per la senzillesa. Està clar, doncs, que el nostre personatge d’avui ho era… I amb escreix. L’absència d’ornaments i de luxe excessiu fa palès un esperit potent i una personalitat empàtica. Del conjunt de les seves faules, se’n treu or.
