Ferran Pont i Puntigam, dr. enginyer industrial
El Consell d’Europa a Estrasburg acaba d’aprovar, per àmplia majoria, un informe sobre l’actuació de la justícia espanyola en la causa del conflictiu referèndum del dia 1 d’octubre de 2017.
L’informe és conseqüència d’un treball molt seriós i fa una radiografia, intensa i extensa, de la nostra realitat. És una reflexió serena sobre la nostra complicada situació política i hauria de servir per aportar més objectivitat i concòrdia a l’entorn del nostre complicat i dissortat procés.
L’informe pel costat independentista s’ha presentat com una clatellada a la justícia espanyola, cosa que és certa, però pel costat no independentista s’ha vist com un aval a unes actuacions repressives dures però dins el marc de la legalitat.
És ben cert que per un costat l’informe afirma que el tema de la sedició sense violència no s’entén i que els polítics a la presó recomana que siguin indultats i les euroordres que pesen sobre els polítics presos, retirades. Però per altre costat també es reconeix que es va convocar i fer un referèndum que no respectava la legalitat i que no es van tenir en compte els mandats d’un Tribunal Constitucional legítim, la qual cosa va provocar unes mesures sancionadores desproporcionades. Està clar que cadascú intenta portar l’aigua al seu molí d’una manera incompleta.
A parer meu cal una reflexió seriosa i raonada sobre la totalitat de l’informe, prenent en compte allò que ens agrada i allò que no ens agrada, buscant els punts per a una possible futura entesa.
Parlant amb amics d’un i altre pensar es detecta la dificultat d’acceptar que la tardor de 2017 no es van fer les coses prou bé, ni per una banda ni per l’altra. Encara avui tothom gosa creure que té tota la raó i el dret de mantenir i, si s’escau, tornar a fer allò que va fer. Així no anem enlloc, és allò de “patria o muerte” tan allunyat del nostre tarannà tradicional. Es poden mantenir els objectius a llarg termini, però cal una certa flexibilitat en el dia a dia. És evident que sense voluntat d’autocrítica i sense realisme costarà molt avançar en el camí vers una Catalunya lliure, amb un Parlament que pugui decidir sobre totes les coses de la vida ordinària de la ciutadania.
A tall de conclusió i atesa la realitat actual de Catalunya, amb un 50% aproximat de la població a favor de la independència i un 50% a favor de l’autonomia vigent, és hora d’aprofitar l’oportunitat que comporta aquest assenyat informe i evitar la temptació d’una meitat per voler imposar-se a l’altra meitat.
Cal buscar acords i evitar enfrontaments fratricides. Per tant s’ha de parlar molt, escoltar més i buscar posicions de consens que puguin assolir, democràticament votades, una majoria àmplia que faci possible retrobar la Catalunya rica, plena i fraternal que moltes persones volem.