Josep Ballbè i Urrit
Iuvenes dum sumus!” Gaudim, doncs, mentre encara som joves! Heus ací la traducció equivalent d’aquesta dita llatina.
És el text inicial d’un himne universitari germànic de fa tres segles. Tal vegada la lletra de la cançó pugui semblar poc acadèmica. La majoria de centres educatius del Vell Continent, però, solen entonar-la amb motiu de grans celebracions com la graduació d’alguna promoció.
No hi ha unanimitat a establir-ne el seu origen. No se li pot negar, tanmateix, un rerefons alegre i cofoi. Sens dubte, la simbiosi del coneixement amb una actitud vital positiva garanteix una molt millor incardinació en el nostre pas per aquest món sovint prou complicat.
És en aquest punt que em ve a la memòria una sentència brutal de n’Abraham Lincoln: “El que importa no són els anys de la vida, sinó la vida dels anys”: un perfecte joc de paraules que ressalta la summa importància de saber enfocar el pas per aquest món deixant rastre.
Per tal de fer-hi encara més èmfasi, afegeixo un record evangèlic que enforteix el seu nucli: “A la tardor de la vida, tots serem examinats de l’amor”.
Lluny d’un enfocament purament religiós –que pot no interessar un bon nombre de lectors– som en un moment històric especialment controvertit. Els serrells de la Covid han remogut –i de quina manera– els fonaments d’una societat que tampoc no tirava pas coets. Per tot plegat, cal apel·lar a una crida constant i ferma envers la solidaritat humana…
Les profundes diferències socials ja existents abans de la pandèmia s’han eixamplat fins a límits insospitats. No podem obviar ni girar-nos d’esquena enfront d’una realitat tan crua. Sort, encara, de moltes entitats de voluntariat –com ara el Rebost, Càritas, ONG i altres que tiben activament del motor que ens fa avançar.
Tot reprenent el guió inicial, es vulgui o no la guspira que encén aquest foc rau en l’educació. “Vita nostra brevis est / breve finietur / Venit mors velociter / rapit nos atrociter / nemini parcetur”: la nostra vida és breu i s’acaba aviat. La mort ve de pressa i ens arrossega de manera cruel, sense respectar ningú”…
D’ací, doncs, la necessitat de fer –sí o sí– per aprofitar al màxim tots i cadascun dels segons del nostre temps.
Molt millor si s’amara amb una bona dosi d’estima envers el proïsme i un toc de positivisme.
No és tan difícil.
