Jordi Balcells
Aquesta vegada, amics, us convido a fer una mirada panoràmica a un present temporal, contaminat per la força d’elits egocèntriques de poder.
Campen sense principis ètics per tot l’àmbit del nostre món i poden condicionar el futur. El que preocupa és que aquest model social que ens està envaint es filtra subliminalment en la ment dels joves que ara s’estan formant i que comencen a construir el projecte del que volen ser. I ells s’apunten a tenir èxit, a ser guanyadors en el seu itinerari de vida. I els comportaments que els han d’ajudar els busquen en el context en què vivim i desenvolupem. I és aquí a on troben els referents i les temptacions de copiar sense aprofundir en el substrat de guany deshonest que els promou. I és una praxis tan llaminera que va creant seguidors perpetuant el model.
És un risc evident i hi hem d’actuar si volem una joventut sana, portadora de valor.
Comencem amb les pràctiques de corrupció, usurpadora milionària de recursos, començant, al nostre país, pel mafiós rei emèrit, exemple d’indignitat i deshonor. Vergonyosa evasió d’impostos de grans empreses en detriment del pressupost general dels estats que se senten incapaços de parar aquesta pràctica.
Els Estats Units: cultura agressiva que la policia fa evident especialment contra la població negra. Un país capaç de mantenir com a president durant quatre anys un psicòpata pervers, un incendiari, que va tancar portes a la immigració i que, amb les seves piulades provocatives, ha propiciat fets com l’inaudit assalt al Capitoli amb riscos greus.
I seguim lamentant drames d’ampli abast, guerres d’interessos, que han desplaçat milions de persones malvivint en camps de refugiats i alguns milers al carrer. Igualment causa dolor al cor visualitzar les pasteres de persones que diàriament fugen del seu país buscant sortir de la misèria i la violència d’Estat. Molts dels que ho intenten es queden sepultats al mar. I entre ells hi ha molts nens.
I què dir de la incapacitat dels països de posar límit a l’emissió de gasos tòxics, amb l’escalfament global de la Terra. El 2020: 31.600 morts. A més, es produeix un increment de l’1% anual de desertització. I altres conseqüències negatives. Diuen els experts que només tenim 10 anys per detenir el procés degeneratiu.
Per ser molt viscut per tots, em limito a esmentar el dramatisme de la pandèmia d’extensió planetària. Ningú n’ha esbrinat encara l’origen. S’ha cobrat més de 3 milions de vides. I si no es fan canvis socials dràstics no serà l’última.
Cultura mundial masclista, limitació del rol de la dona, percebuda per determinats homes com a propietat seva amb dret a matar-la si s’obstina a abandonar-los.
Si fem una ullada al nostre país no és precisament per tirar coets: teixit industrial poc innovador, retrocés d’Espanya en el rànquing de països amb recursos, odi, rancúnia, venjança, presó als líders independentistes, intent d’impedir els indults, escandalosa imputació econòmica del Tribunal de Comptes a polítics i funcionaris de la Generalitat.
I què dir del nostre últim Govern? Decepció, incompetència, ara baralles per quotes d’influència, excessiva utilització de les emocions en arguments polítics. Cal introduir més realisme en algunes estratègies. A l’hora saber aprendre dels desencerts és un signe d’intel·ligència. Les criticades i oportunes opinions que va emetre Oriol Junqueras em van fer pensar en aquell savi consell del famós socialista de la transició Tierno Galván: “Tengamos la mirada fija en las águilas, pero sin dejar de ver las gallinas”. Crec que seria bo valorar el seu significat.
Amb tot el que he esmentat, hem pogut constatar molta degradació que omple de foscor el firmament humà tapant el sol de l’honestedat i la cooperació inclusiva. Crec que estarem d’acord que la nostra resposta no pot ser la passivitat. Comencem a premiar amb el nostre vot els partits que facin pràctiques de joc net.
I en l’àmbit més general no hem d’oblidar la rellevància del talent. Avancem cap a un futur dominat per la ciència i la tecnologia.
El talent liderarà aquesta transformació. Però dissortadament aquest es pot “comprar”. Si volem dotar-lo d’un compromís ètic, l’hem d’impregnar de continguts honestos enriquint-lo en coneixements qualificats per guanyar consistència: saber i saber ser són l’objectiu.
És també urgent que les institucions educatives no es limitin a transmetre coneixements, és del tot necessari promoure actituds sanes, impulsar amb pràctiques el compromís personal en la defensa de drets i decisions ètiques.
Igualment, les xarxes socials i els mitjans de comunicació s’hi haurien d’implicar. Siguem actius, sumem talent impregnat de sensibilitat humana i el sol de la justícia social es farà més present.
