Josep Ballbè i Urrit
Pel que fa als preus de la llum, cada dia que passa resto més astorat i atordit. A la primeria de tot, no li donava prou importància.
Pel que fa als preus de la llum, cada dia que passa resto més astorat i atordit. A la primeria de tot, no li donava prou importància. Després, pensava que el tema potser tenia a veure amb la picabaralla perpètua entre dretes i esquerres. Finalment, però, estic convençut que uns i altres ens fan beure a galet. Dit més plàsticament –tot i que en forma un pèl grollera– “se’ns estan pixant i diuen que plou”. Sic!
Per entendre un bri de la factura domèstica, no n’hi ha prou amb un màster universitari. No em passa per la barretina que l’import final de la factura representi un 15,5% global de mitjana als països de la UE.
Estic tip de les homilies de quatre xerrameques que anuncien –des que el món és món– que passaran a millor vida allò que la “penya dels pencaires” coneix com a “portes giratòries”. A tall d’exemple, ens sonen noms com Felipe González, Braulio Medel, Isabel Tocino, Elena Salgado, José María Aznar, Miquel Roca, Ángel Acebes, Josep Borrell, Juan M. Atutxa, Pío Cabanillas, David Madí, Manuel Marín, Ignacio López del Hierro (marit de la “tal” Cospedal). Quin suposat assessorament dóna aquesta “gentussa”? És èticament correcte que algun d’ells s’embutxaqui més de 200.000 euros anyals?
Si els cou, que es gratin! Algú havia de dir-ho, encara que se’m pugui titllar amb la dita que “estic com un llum”. Tant se me’n fot!
Després, tenen la santa barra de patentar conceptes altisonants com aquells de la “pobresa energètica” o “l’exclusió social”, per certificar que res no canvia i tot segueix igual. Pels meus verals, al meu modest entendre, d’això, se’n diu un “atracament a mà armada”. L’hivern, pels aparells de calefacció. L’estiu, pels d’aire condicionat. Si plou, perquè sí. Si no ho fa, apliquem l’argument de “l’article 29”. Obvio el rodolí consegüent, per tal de no perdre seriositat. Prou de fer el mec!
“O tots moros o tots cristians!” És una presa de pèl la diferència abismal entre classes. No essent iguals uns i altres paràmetres, tal vegada seria millor repensar-nos el tema de tornar a la llum d’oli. Si més no, evitaríem l’avarícia i la usura descarada i prepotent d’aquest clan d’il·luminats que citava anteriorment. “En lloc de donar llum, donen fum.” Fins i tot, gairebé gosaria dir que fàstic.
A banda que “un llum encès al sol no fa pas claror”… Déu faci el miracle de donar claror a les seves ments obtuses! Al cap i a la fi –com deia el malaurat filòsof nord-americà Allan Bloom- “l’educació és el camí de la foscor a la llum”. Que en prenguin nota!
