Josep Ballbè i Urrit
Com corre el rellotge! Ja ens hem cruspit mig any, sense moure un dit. La calor estreny de valent…
Fins al punt que algun refrany fins i tot deixa anar algun to de sornegueria. Com aquell del “al juliol, ni dona ni cargol”. Per altra banda, però, la claror s’escurça: “A primers de juliol, un pas de cargol. A darrers de juliol, una hora menys de sol”.
Els dies més llargs ens conviden a aprofitar el temps de valent. Sovint ens deixem vèncer, tanmateix, per la mandra, la nyonya i la gossera. Ací em pregunto si costa tant prendre un llibre i devorar-ne el seu contingut. Encara que només sigui amb ànim d’alimentar l’esperit.
Cal que la pauta d’un mes camperol ens sacsegi el cervell. No endebades resa l’adagi “diu el blat al sembrador: amb un gra o amb dos, pel juliol seré amb vós”. N’hi ha d’altres més coneguts, com “al juliol, la falç al vol”, “al juliol, no crema el gavell qui vol”, “els bous, pel juliol, fan bona palla al bat del sol” i “a primers de juliol, sembra el fesol”. Aquest darrer presenta una altra accepció (“per la Mare de Déu Carmeta, a sembrar la mongeta”)… Malgrat que el sol ens fa la guitza, tot té un preu i demana un bon nivell d’esforç. No ens hem d’ajeure a la fresca, esperant que les coses avancin soles.
També és prou curiosa la dita que proclama allò del “pescar pel juliol, talent no vol”. No endebades, al llarg d’aquest mes, la pesca és abundosa. Això sí, comporta una tasca feixuga i treballosa, de què es deriva una bona collita.
“Les figues de juliol porten dol.” Vol dir que comencen a enfosquir se… Com ho fa el raïm, que va prenent color: “El juliol no se’n va sense verol”. O “no és bon juliol si el raïm no té verol”. Fent un bri de conya, em pregunto si allò que es va batejar com “Operació Bikini” (fer per torrar una mica la pell, arran de platja) té a veure amb les ganes de competir amb els ceps i/o les figueres.
El sol es troba al seu punt àlgid. Escalfa d’allò més. No deixa d’ésser un símbol de vida, que hem de mesurar amb seny. Altrament, se’ls gira feina, a dermatòlegs i oncòlegs, que han d’intentar arranjar les sortides de to de tota aquella gent que té serradures al cap.
Anant de cara a tancar la columna, tibaré d’un enfocament amb un aire més joliu: “Pel juliol, beure, suar i la fresca buscar”. Som en ple estiu, fa calor i el cos és savi. La qual cosa no vol dir, emperò, que visquem al regne de Xauxa. Ja va bé que combinem treball amb lleure, feina amb esbarjo… Sense perdre de vista la brúixola del seny català.
