Josep Ballbè i Urrit
No tenint clar quin tema triaria per a la columna d’avui, el propi calendari em marca la data del 30 de juny (mig any).
Aquest va ser, precisament, el nombre de monedes d’argent pactades per Judes Iscariot per trair Jesús. Abans del darrer sopar, convingué –amb els grans sacerdots– que aquesta quantitat esdevindria el pagament dels seus serveis. No consistien en altra cosa que guiar-los –amb un estol de soldats– fins a l’indret conegut com a Hort de les Oliveres: “Aquell que jo besi és ell. Deteniu-lo!”. Al llarg de la història i de la vida personal de cadascú de nosaltres, el número el trobem en uns altres moments. Com ara en la famosa “Guerra dels 30 anys” (1618-1648): inicialment, es tractà d’un conflicte político-religiós entre partidaris de la Reforma i la Contrareforma. Més enllà, tanmateix, s’hi implicaren altres potències del Vell Continent, per tal d’assolir més hegemonia.
Igualment, s’associa als mesos d’abril, juny, setembre i novembre. Algun analista creu que les persones relacionades amb aquest valor simbolitzen creativitat, inspiració, extraversió i espiritualitat. Alhora, amaguen un caràcter dinàmic, malgrat agradar-los controlar-ho tot.
És un nombre compost i primorial: s’obté multiplicant els tres primers (en castellà, en diuen “primos”): 2, 3 i 5. Per tot plegat, val a dir que dóna molt de joc als matemàtics en bona part dels seus raonaments. A mi, però, que sempre m’he considerat “de lletres”, gairebé tan sols em fa pensar en la seva equivalència amb les dues dotzenes i mitja.
Per acabar de divagar i anant a cloure el meu escrit, tal vegada el que més m’interessaria remarcar –i, d’això, que en prengui bona nota la classe política– rau en el fet que la declaració universal dels drets humans recull, en els seus 30 articles, els drets humans considerats bàsics. Per això, em pregunto, si globalment estem molt avesats envers els “papers mullats”, la xerrameca barata i les frases altisonants i buides d’essència.
En un moment històric tan complicat, no havent superat encara els serrells d’una pandèmia terrorífica, bo fóra ajustar comptes i fer exàmens de consciència.
Tots hem nascut en igualtat de drets i dignitat, tot i tenir un origen, color de pell, sexe, idioma, opció política o religiosa diferent. Essent així, on és la bondat, l’empatia, la solidaritat, l’estima, la llibertat i tants d’altres valors bàsics? Ja cal que el 30 ens trepani l’oïda!
