SALVADOR CRISTAU COLL, administrador diocesà
Divendres passat, 25 de juny, entrà en vigor l’anomenada “llei de regulació de l’eutanàsia”. Però què regula aquesta llei?
Què significa realment l’eutanàsia? Existeix de debò un dret a la mort com ens volen fer pensar?
Aquest és un tema difícil i complex. L’entrada en vigor de la llei de l’eutanàsia és un tema delicat i causa preocupació. Tenim el perill de confondre l’eutanàsia amb tot el que suposa l’eliminació del patiment.
És important recordar que l’eutanàsia no acaba amb els sofriments sinó que acaba amb la vida del malalt. Això és molt greu i comporta una degradació de la medicina, i també comporta la desconfiança en els metges, els professionals de la salut i la família.
L’eutanàsia és l’acció per la qual un professional sanitari posa fi a la vida d’un pacient de manera deliberada i a petició del mateix pacient “per causa de patiment greu, crònic, impossibilitant o de malaltia greu incurable, causants de sofriments intolerables”, diu la llei aprovada. Però no es diu que aquests patiments, que ningú vol, poden ser alleujats i fins i tot eliminats amb uns tractaments que s’anomenen cures pal·liatives. Normalment, en la immensa majoria de casos, el malalt vol viure, encara que sense patiment. I això mèdicament és possible.
I no es pot confondre tampoc l’eutanàsia amb la retirada o la no aplicació de tractaments desproporcionats, inadequats o inútils, que poden allargar la vida però amb greus patiments i amb uns mitjans del tot extraordinaris.
La mateixa llei, en el seu preàmbul, afirma que “el debat sobre l’eutanàsia, tant des del punt de vista de la bioètica com del Dret, s’ha obert pas en el nostre país i països del nostre entorn durant les darreres dècades, no només en els àmbits acadèmics sinó també en la societat”. Però de debò és un debat present en la societat ara si no fos precisament per la publicació d’aquesta llei? Sabem que només hi ha quatre països d’Europa que tenen una llei de l’eutanàsia? Bèlgica, Holanda, Luxemburg i ara Espanya?
I encara dos aspectes significatius d’aquesta nova llei: primer que es presenta com “el dret a sol·licitar la prestació d’ajuda per morir”. Ajuda per morir quan no es reconeixen encara les cures pal·liatives? I perquè s’han exclòs els comitès de bioètica de les comissions de garantia i avaluació que tenen com a finalitat el control de l’aplicació de la nova llei?
L’eutanàsia, en el fons, no és un debat mèdic sinó sobretot antropològic, sobre el concepte de la persona i de la vida humana. Quan encara no sabem com aplicar el dret a la vida els homes ens hem inventat un dret a morir. L’autonomia de la persona no és un absolut, ni tampoc la llibertat. No tenim dret a fer absolutament tot el que volem.
L’Església Catòlica defensa la vida, tota vida, i demana la promoció de les cures pal·liatives. Aquestes ofereixen una atenció integral als malalts i a les seves famílies, tractant els sofriments físics, psicològics, socials i espirituals. Lamentablement, com deia, no se’n parla en aquesta llei i no funcionen encara en molts hospitals. Els cristians rebutgem l’eutanàsia perquè la vida és un do de Déu que cal respectar. La dignitat intrínseca del malalt ve del fet que és una persona humana. No és menys persona qui està malalt o amb discapacitat. La dignitat no és més respectada per permetre que es pugui demanar la mort, sinó precisament ajudant la persona a viure en condicions més humanes i sense patiment.
Per evitar l’aplicació de l’eutanàsia pot ser convenient la signatura d’un correcte testament vital. En aquest escrit es demanen els tractaments adequats per pal·liar els sofriments, que no s’allargui el procés de mort i que no s’apliqui l’eutanàsia.
L’Església, des dels seus orígens, ha tingut cura de la fragilitat de les persones, especialment en l´àmbit de la salut. És per això que cal continuar defensant la vida, ara en aquest nou aspecte que se’ns presenta.
