Josep Ballbè i Urrit
El 17 de maig passat, es van acomplir 12 anys de la mort de Mario Benedetti. No hi ha hagut un sol mitjà de premsa o audiovisual que l’hagi recordat.
Gran novel·lista, poeta, dramaturg i periodista. Juntament amb en Juan-Carlos Onetti, la figura més rellevant de la literatura uruguaiana de la segona meitat del segle passat.
Nascut a l’Uruguai. Per a mi, el rei dels microcontes. Als qui mai no agafen un sol llibre, amb l’excusa que se’ls fa interminable, els recomano començar amb aquesta darrera modalitat. S’hi enganxaran fàcilment.
Tampoc no cal fer un llistat extens de la seva producció. El suport telemàtic ens n’informarà amb escreix. Remarco, però, el nucli vital i filosòfic de la seva obra. Ho demostro amb tres cites, triades a l’atzar:
“Mai no vaig pensar que, en la felicitat, hi hagués tant de tristor”.
“Alguna cosa del passat ha desaparegut. Però n’hi ha d’altres, que obren una escletxa al futur i em proposo reconquerir-les”.
“La infantesa és un privilegi de la vellesa. Potser per aquest motiu, a hores d’ara, la recordo amb més claredat que mai”.
La “cuca”/verí d’escriure em sedueix. M’asserena i dóna assossec. Sent cadascú de nosaltres un escriptor en potència, encoratjo tothom a endinsar-se en el món del relat breu. El cabal de l’experiència vital el podem projectar a base d’esquemes senzills i curts. Una forma de donar-se a l’entorn i llegar interioritat als hereus. De fet, no és pas la primera vegada que ho dic: escric com parlo. Fins al punt que, quan estic de mala lluna, el bolígraf em “tremola”.
La por o una possible manca d’autoestima no han de ser cap fre davant la tasca literària. Hi ha una dita ben eloqüent: “Al llarg de la vida, per ser feliç cal plantar un arbre, tenir un fill i escriure un llibre”. A banda de l’anècdota, en si mateixa, els tres actes tenen prou simbolisme: plantar un arbre equival a tenir cura de l’entorn. Tenir un fill transmet la vida. Aporta continuïtat a l’espècie. Finalment, escriure un llibre perllonga, en el temps, el cabal de coneixements, la força de la cultura i l’empenta de les tradicions. Transcendim molt més enllà.
Reprenent el fil del gran Mario i, alhora, com a senzill homenatge a la seva figura doncs, celebraré l’enganxi i adicció d’un bon nombre de lectors en tot aquest entrellat màgic. Tant de bo que convenci algú!
