Josep Ballbè i Urrit
Fent una anàlisi mínima de la gestió política de la pandèmia, crec que haurien de rodar molts caps.
Difícilment es podrien haver fet les coses més caòticament i grollera. Estic més que tip de rodes de premsa feixugament vomitives. També de la presència de tot aquest personal –amb percentatges dominants– en la secció d’opinió de mitjans escrits. Alhora, en emissores de ràdio i/o en platós de televisió per “xuclar càmera” i no dir res amb cara i ulls.
Quan s’han anat suavitzant els protocols i les normes referides al toc de queda, qui són ells per apel·lar a la responsabilitat personal de la gent? Abans s’atrapa un mentider que un coix. D’exemples, en tenim a les dues ribes (Madrid i BCN). Ho dic, si més no, per quadrar la balança. En citaré un parell per banda: seguim sense saber la veritat dels màsters o suposades tesis doctorals d’una tal Cifuentes i del propi president espanyol. Els papers i calés d’Andorra resten penjats, sense bisturí judicial, de fa gairebé set anys. Podríem contrastar la caixa “B” del PP amb les col·lectes de la caixa de la solidaritat (per apaivagar la plantofada contra els recursos públics suposadament malbaratats en la causa de les ambaixades catalanes foranes o a organitzar el propi referèndum de l’1-O).
Amb aquest pròleg del menú, qui són ells –en plena Covid– per pregar criteri/seny individual al ciutadà? Quin fart de riure! En base a quins atributs s’irroguen la santa barra d’ésser tan teatralment hipòcrites? Sense afinar gaire el llapis –i tibant de vídeos penjats a Youtube– en Sánchez va prometre (per activa i passiva) no pactar amb UP o Bildu. Igual va fer en perjurar que no apujaria impostos, la quota mensual dels autònoms o el peatge de les autopistes. No li cau la cara de vergonya?… En la vessant catalana, algú ens pot aclarir quantitativament el dèficit esparverant del “pou sense fons” de TV3?
Quan els qui manen fan el que els dóna la gana sense retre comptes a ningú no tenen autoritat moral. No poden descarregar les possibles “culpes/plats trencats” a lloms del poble. Estic parlant d’un valor inherent a la consciència de l’ésser humà, que t’obliga a fer palès un compromís real i un sentit de pertinença en l’entorn grupal on ens movem. Per tot plegat, qui primer ha de complir és aquell que es troba dalt de la trona. No essent així, que se’n vagin a fangar! Confuci deia que “només és veritable cavaller aquell que practica allò que predica”.
