Josep Ballbè i Urrit
Qu’est que c’est ça”… O “what’s that”?, que dirien francesos i anglesos, respectivament.
Què significa el mot del títol?: cap altra cosa que rebuig als immigrants… No tant, però, per la seva condició d’estranger com per la de pobre.
Si l’any 2016 va ser el terme “populisme” el concepte seleccionat com a nou, el següent s’optà per “aporofòbia”. Una paraula nova que engreixa el llistat de paraules incloses al diccionari de la RAE fent-ho com a greuge comparatiu addicional.
En aquest sentit, la filòsofa Adela Cortina (catedràtica emèrita d’ètica a la Universitat de València) posa el dit a la nafra. Si més no perquè hom pensa que allò que no s’anomena no existeix. Per tant, “parir” aquest neologisme no fa altra cosa que situar al mapa la discriminació universal envers les persones sense recursos. Va en contra de la dignitat humana i és totalment excloent. A partir d’ací, som hipòcrites quan acceptem que vivim en una societat democràtica si, alhora, és aporòfoba. Tots plegats –sense cap excepció–hem de reivindicar la importància summa d’una educació en valors, des de ben petits.
Ací, se m’encén la bombeta d’una citació evangèlica (LLuc-14, 15-24): un home donava un gran banquet i va convidar un munt de gent. A l’hora de la veritat, bona part dels comensals s’excusà. Aleshores, molest i encabritat, convidà els tolits, els pidolaires i els sense sostre. Gairebé els encabiria dins del “pack de la púrria”… Em fa pensar en determinats dirigents polítics i eclesiàstics que tan sols es fan fotos amb gent de la “jet set”. Mai no baixen a l’era. No volen espolsar-se. Dit altrament, viuen dalt d’una mena de tron, ben divinitzats.
Prou sé que aquest discurs no interessa. Sobretot perquè fa de mal sentir i enrogeix ments febroses. La pandèmia hauria d’haver fet per remoure consciències i descavalcar genets del llom del cavall. Tibant metafòricament d’una altra citació bíblica, com li passà a sant Pau. Els desajustos/distàncies socials entre classes socials són prou siderals. No es poden esmorteir, diluir ni dissimular rere sermons abstractes i buits de contingut. O amb “invents” com la pobresa energètica, el sensellarisme, els refugiats (per a mi “desplaçats”) o altres.
És molt fàcil escalfar l’oïda de l’auditori….“Predicar no es dar trigo.” En català, la traducció equival que “una cosa és dir. L’altra, fer”.
