Josep Ballbè i Urrit
Sigues breu i agradaràs.” Heus ací la traducció exacta d’aquesta sentència llatina.
A casa nostra, el que més s’hi ajustaria seria “poques paraules i ben dites” o “com més curt, millor”. Convinc que no és fàcil ajustar-se i palesar bona capacitat de síntesi. En la columna diària, he d’ajustar-me –sí o sí– a l’espai convingut.
Alguna altra vegada he posat l’exemple de la comunitat benedictina de Montserrat, després del Vaticà II. Des de sectors eclesials “carques”, hi hagué qui s’entestà a criticar que s’acostumessin a escriure el text de les homilies. Això els ajustava al “timing” recomanat per Roma. Teòricament no havia de superar els vuit minuts. Així, alhora, defugien “l’endormiscament” de bona part de la feligresia.
En la vessant política, qui no recorda ”filípiques” prou feixugues del president Jordi Pujol. S’enrotllava com les persianes. Davant les picades d’ullet nervioses d’algú del seu seguici, intentava aterrar el metafòric “helicòpter” del seu discurs. No sempre, però, trobava pista fàcilment. L’efecte de tot plegat es convertia en una bona riota.
M’enfarfega la xerrameca buida/barata. A bona part d’aquesta trepa –tant política com eclesiàstica– els considero plumbis. Molta gent normal i corrent –vianants i pencaires, que diria jo– els hem acabat avorrint.
Dedueixo que, justament i en molt bona part, per aquest motiu. Garlar per no dir res és una pèrdua de temps. Massa sovint donen la sensació de fotre’s del mort i del qui el vetlla.
Mentre escric, mai no pretenc pontificar. Només intento expressar la meva opinió personal. Sense cap to xulesc o perdonavides. Amb el repte intern de generar alguna mínima reflexió per part del lector. Podrà o no aprovar el meu plantejament. Això sí, no em perdonaria el recurs fàcil i egocèntric de divagar o forçar una raspallada hipòcrita.
Tard o d’hora, m’he de “mullar”. Vull dir establir un acord o desacord envers qualsevol tesi.
Parafrasejant Baltasar Gracián (escriptor de l’anomenat “Segle d’or”, al seu “Oráculo manual y arte de prudencia”), potser l’equivalent castellà en tot aquest entrellat s’escau “ad libitum”: “Lo bueno, si breve, dos veces bueno”. D’acord amb tot plegat, prego doncs als governs de torn (espanyol i català) que minimitzin les seves compareixences als platós audiovisuals del país. No m’interessen.
