Mónica Polo, regidora de Gent Gran a l’Ajuntament de Terrassa
Explicava un empresari que, quan es va jubilar, va començar a mirar les persones grans del seu entorn amb uns altres ulls.
Un dia va fixar-se en un senyor, força més gran que ell, que passejava pel seu barri amb molt d’esforç, amb la mirada perduda i l’aire trist. S’hi va atansar, li va preguntar alguna cosa intranscendent i l’home, amb els ulls plorosos, va dir-li que era la primera persona que li dirigia la paraula en setmanes. Aquell home era invisible. Pitjor encara, va saber que aquell home patia violència física per part del fill, li controlava tots els diners i no l’atenia de cap manera. Allò era pitjor que viure sol, era viure maltractat.
Algú va dir que necessitem un segon projecte de vida quan ens fem grans. I aquest projecte ha d’estar vestit de dignitat i de respecte. Una de cada deu persones, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), pateix maltractament, i se sospita que la xifra real és més gran, ja que només es notifica un de cada 24 casos. Per això existeix el Dia Mundial de la Presa de Consciència de l’Abús i el Maltractament envers les Persones Grans. Totes i tots sabem les formes que pot prendre el maltractament, des dels abusos físics, psicològics, sexuals, econòmics i per abandonament. La majoria d’aquests abusos tenen lloc a la família o en altres entorns de confiança. La persona afectada, en una situació de vulnerabilitat per la seva edat, per un deteriorament cognitiu o per la dependència d’altres, sol callar, aguantar, anar-se consumint en un silenci fosc i dolorós.
S’ha detectat també que la crisi de la Covid-19 ha col·locat les persones grans en una situació de més risc de pobresa, de discriminació i d’aïllament. En definitiva, de violència.
L’any 2030 hi haurà al món, per primera vegada, més persones grans de 60 anys que joves. Els reptes que tenim, doncs, són molts, però el més trist és que un d’aquests reptes encara sigui allò tan bàsic, i no sempre assolit, com és el respecte als drets humans.
Com a societat hem d’esforçar-nos a donar valor a tothom, tingui l’edat que tingui. Picasso va dir que quan algú li deia que era massa gran per fer alguna cosa ell s’afanyava a fer-la. Dignitat. Apoderament. Respecte. Valorar. Acompanyar. Com fan, per exemple, al Japó, on fins i tot compten amb un Dia del Respecte a la Gent Gran, que els serveix per honorar les persones de més edat i per sensibilitzar la ciutadania sobre com és de valuosa l’experiència d’aquestes persones.
Podem obsessionar-nos a anar allargant l’esperança de vida. Podem debatre sobre la teoria que diu que la primera persona que viurà 130 anys ja ha nascut. Però, si tots aquests anys segueixen comptant amb el rostre sòrdid del maltractament en molts casos, vol dir que ens queda molta feina per fer. Comencem per casa nostra, per respectar les nostres persones grans, per denunciar situacions que detectem i per sensibilitzar a diari i amb el nostre exemple sobre un tracte adequat. També al Japó, la meitat de persones de més de 70 anys col·labora en tasques de voluntariat, un exercici preciós intergeneracional, de contacte entre persones de diferents edats des d’una perspectiva de qui encara pot aportar molt a la societat, sense paternalismes, sense invisibilitat.
Com a Ajuntament volem ser part activa d’aquesta lluita contra el maltractament. Per això la nostra feina se centra molt a fomentar un envelliment actiu, saludable i participatiu, la millor forma de prevenir situacions de maltractament i d’aïllament social. A Terrassa comptem també amb la Taula contra el Maltractament a la Gent Gran, un espai que aglutina més de 30 agents de la ciutat i des d’on es treballa per sensibilitzar sobre aquesta realitat.
Un poema de l’estatunidenca Maya Angelou que es titula, simplement, “Envellint” parla d’una dona gran que demana que quan algú la vegi asseguda en silenci no desperti pietat, ja que segueix sent la persona que sempre ha sigut. La violència vers la gent gran s’agreuja encara més en el cas de moltes dones que acaben patint una doble discriminació, una doble invisibilitat. Lluitem perquè el dia deixi de fer falta i perquè el canviem pel Dia Mundial de la Celebració d’Anar Fent Anys o pel Dia Mundial de la Saviesa i l’Experiència. Mentrestant, seguirem reivindicant que l’art d’envellir ha de ser l’art de conservar dignitat i esperança.
Nota de l’editor: Diari de Terrassa obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
