Joan Carles Folia Torres, Coach Advance Life
Una de les coses boniques de la vida són aquelles qüestions que estan basades en el detall de fer de l’emotivitat un benefici per a una persona o col·lectiu.
En aquest sentit i des de fa molts anys les dones anomenades Montserrat tenien el privilegi de poder utilitzar el cremallera de la muntanya que acull la Moreneta de manera gratuïta fent un acte de sensibilitat vers aquelles persones que un bon dia van ser batejades amb aquest tradicional nom català. El motiu que s’ha esgrimit des de Ferrocarrils de la Generalitat ha estat que la decisió ha estat presa per motius directament relacionats amb la pandèmia. És ben cert que la pandèmia ha canviat molts comportaments i maneres de fer però en aquest cas no acabo de veure el lligam. No he llegit en cap mitjà de comunicació ni molt menys en un estudi científic que el coronavirus afecti de manera més agressiva totes les que s’anomenen Montserrat. Em sembla que vincular qüestions econòmiques depreciant la sensibilitat que hi ha al darrera de les situacions és voler fer que combreguem amb rodes de molí.
També escoltava no fa pas gaires dies un grup de capellans que es queixaven de la proliferació de noms allunyats de la visió cristiana, bíblica, autòctona i tradicional. Massa nens i nenes amb fórmules estrafolàries i allunyades de la cultura i la catalanitat. Davallada dels noms com Maria, Carme, Dolors, Mercè i el mateix Montserrat en favor de Jennifer, Bruna, Abril i Llum. No és que a mi em suposi cap conflicte acceptar que cadascun dels pares posi el nom que vulgui als seus fills però sí que és veritat que la influència de l’entorn fa que finalment vinculem les nostres decisions a elements que esdevenen importants i recurrents a les nostres vides.
Que totes les Montserrat siguin convidades a la muntanya de la verge que porta el seu nom i símbol de Catalunya segurament promociona una plataforma d’orgull patriòtic que a molts futurs pares i mares pot fer decidir posar el nom de Montserrat a la seva filla. És una mica com els pares “futboleros i culés” que fiquen Leo al seu fill baró, pensant vés a saber què. El cervell humà és molt influenciable i moltes de les decisions que es prenen al llarg de les nostres vides descansen sobre referents quotidians que fan que quedem absorbits pels seus tentacles. D’això, en viu la moda.
Des d’un punt de vista estrictament econòmic no crec que aquesta decisió de fer pagar el cremallera a la muntanya més coneguda i visitada de Catalunya suposi un increment definitiu al seu compte de resultats finals. Segur que perdran molt més des de la perspectiva sentimental que no pas des de la monetària i des de la vessant de promoció cultural i de tradició perdran per golejada. Han aconseguit que totes les Montserrat que anaven arrossegant darrera seu el Joan, la Virgínia, en Pep, en Jordi, la Rosa, el Maurici i molta més gent s’hagin disgustat i ara se sentin poc estimades per la seva patrona.
El conflicte ara és de vincle emocional i aquest realment costarà de curar. La que tota la vida havia estat la Mare de Déu de Montserrat, la seva Mare de Déu, ha estat batejada amb el nom de la Mare de Déu de Pagament. És ben bé que la Generalitat una vegada més i utilitzant la seva xarxa de Ferrocarrils ha tornat a vessar-la i veurem el temps que trigaran les Montserrat a passar el seu dol per tornar-hi.
Això tampoc importarà gaire als que prenen les grans decisions perquè ells només estan per fer contents els coreans i japonesos que omplen les seves arques i no pas per mantenir el batec de país que la muntanya sempre ha mostrat.
