Salvador Cristau i Coll, bisbe auxiliar de Terrassa
El dissabte 12 de juny, mossèn Josep Àngel Saiz Meneses prenia possessió com a nou arquebisbe de Sevilla. Va ser consagrat bisbe el dia 15 de desembre de 2001, i nomenat bisbe de Terrassa el 15 de juny de 2004.
Des de fa 17 anys, per tant, ha sigut el nostre bisbe i pastor i en donem gràcies a Déu.
Però, què és un bisbe? Quin és el seu paper, què vol dir realment ser bisbe? Diu l’evangeli de sant Mateu que: “Els onze deixebles se n’anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. Jesús s’acostà i els va dir: ‘He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món’” (Mt. 28, 16-20).
Des d’aquell moment, després de rebre l’Esperit Sant a la Pentecosta, els apòstols, complint l’encàrrec de Jesús, anaren per tot el món batejant i ensenyant tot el que Jesús els havia manat.
D’aquesta manera es va anar estenent l’Església per tota la terra. Els apòstols, i sant Pau també, predicaren el missatge de Jesús i fundaren comunitats de fidels, deixant un successor seu com a responsable al davant de cada comunitat.
Aquest és l’origen de les “diòcesis”, que és un grup de fidels en un territori determinat, i amb un successor dels apòstols, el bisbe, que fa present Jesucrist en aquell lloc i entre aquells fidels.
Una comunitat i un bisbe constitueixen per tant les diòcesis a tota la terra. Al costat del bisbe aquelles primeres comunitats tenien també uns ajudants, els “preveres” o ancians, i els “diaques” o servidors, que col·laboren amb el bisbe. De mica en mica les diòcesis es van anar organitzant i sorgiren també ministeris diversos al servei de la comunitat.
Així va néixer també la nostra diòcesi de Terrassa creada pel bisbe de Roma, successor de sant Pere, el papa sant Joan Pau II, el dia 15 de juny de 2004, mitjançant la butlla “Christifidelium salutem”, en un territori que en part coincideix amb una antiga diòcesi anomenada “Égara”, que va existir des del segle cinquè fins al segle vuitè. Precisament avui celebrarem, doncs, el 17è aniversari de la nostra diòcesi.
És veritat que la nostra diòcesi viu ara uns moments especials, però no pas més especials que els que ha viscut l’Església des dels seus orígens, des que Jesús va enviar els apòstols al món.
En aquests moments ens trobem sense un bisbe residencial, però sabem que Crist, el veritable Pastor, continua present perquè ens va assegurar que seria amb nosaltres fins a la fi del món. I, encara que els homes passem, l’Esperit Sant continua donant vida a l’Església i ho fa també i ho seguirà fent a la nostra diòcesi de Terrassa. Ell és qui aplega els fidels i qui els envia a predicar i a batejar. Perquè la comunitat dels batejats que és l’Església continua duent a terme l’encàrrec encomanat pel seu fundador, Jesús, el Senyor, d’anar per tot el món a anunciar l’evangeli, la Bona Nova de la salvació.
Aquest encàrrec, aquest “aneu a tot el món” de Jesús, significa també anar a tots els qui viuen aquí, a la nostra terra, a la nostra diòcesi, als nostres pobles i ciutats. La missió d’evangelitzar no ha acabat, i ens pertoca a nosaltres ara continuar-la en el nostre temps.
Donem gràcies a Déu per l’Església, donem-li gràcies per la nostra diòcesi i pel treball dut a terme pel que fins ara ha estat el nostre bisbe Josep Àngel, successor dels apòstols. Donem gràcies per haver-lo tingut com a Pastor durant tots aquests anys i encomanem-lo i preguem per la nova missió que li ha estat ara encomanada.
