Xavier Marcet
Sensofar és una empresa que es dedica a la metrologia, les seves solucions en 3-D ofereixen mesures d’alta precisió.
Tenen també una empresa amb especialitzacions aplicades a l’àrea mèdica. El seu fundador és Ferran Laguarta, és un gran investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya al campus de Terrassa, en concret a l’Escola d’Òptica, un emprenedor decidit i una bona persona. Durant uns anys va ser vicerector de la universitat. És el president de Sensofar, una història d’èxit que tenim a prop.
Sensofar és un gran exemple de la relació universitat-empresa, de la indústria avançada i del que voldríem que hagués estat el Parc Audiovisual. Un cop enfonsat el tèxtil a Terrassa, què és el que volíem? Doncs una ciutat que continués essent industrial (només cal mirar el Pla Estratègic de 1991), una ciutat on la universitat fos important i una ciutat on la transferència universitat-empresa ajudés aquesta nova indústria avançada. Després vàrem imaginar que l’antic sanatori podia ser un lloc important d’activitat econòmica. Jo no vaig veure mai clara l’aposta pel Parc Audiovisual, donat que considerava que era una aposta redundant a Catalunya, però en tot cas volíem tots que a l’antic sanatori hi haguessin empreses.
Somiàvem en empreses competitives, amb capacitat de créixer, innovadores, netes ambientalment i molt internacionalitzades. Bé, doncs Sensofar és tot això. És indústria avançada. És fruit de la universitat. És una de les poques empreses tecnològiques al Parc Audiovisual. Moltes Sensofar, o moltes Telstar, o moltes Kern Pharma eren el nostre somni posttèxtil. Un somni discret vist els resultats, però no un somni sense exemples. Sabem el que volíem aleshores i crec sincerament que és el que continuem volent. Sensofar es va quedar a Terrassa, per la intervenció directa de l’alcalde Pere Navarro. Avui és una empresa en creixement, densa en coneixement i orientada al mercat global.
Terrassa necessita moltes més empreses d’aquest perfil. I caldria explorar com donar suport a projectes concrets d’aquesta naturalesa. No cal fer propostes imaginàries sense ningú darrera. Ni crear parafernàlies de promoció econòmica com fan molts ajuntaments i oblidar-se de qui fa o pot fer les coses. Iniciatives que tinguin nom i cognom, amb propostes sòlides. I lluitar perquè es quedin, neixin o vinguin a la ciutat. I això és bo que ho lideri l’alcalde de la ciutat. Si el de dalt de tot hi està molt implicat tot és més fàcil. No tinc res contra que l’alcalde Ballart inauguri totes les botigues i perruqueries noves a la ciutat. Crec que és una cosa que un alcalde ha de fer. Ell ho sap fer, la gent li ho agraeix i això li dona rèdits evidents. Ballart no ha de demostrar a ningú que sap guanyar eleccions i treure partit de les xarxes socials. El seu repte, com el de tants altres, és governar bé i generar dinàmiques de creació de valor a la ciutat per crear una ocupació de qualitat i multiplicar les oportunitats per als seus ciutadans. Liderar des de l’alcaldia aquesta acció decidida per donar suport i atreure empreses amb alt potencial d’impacte positiu. Segurament vol dir també tornar a imaginar la relació público-privada i abandonar una dicotomia que no porta enlloc: tot el públic és bo i tot el privat no ho és o, com a mínim, és sospitós. Això no porta enlloc. Ni la ciutat ha canviat per la municipalització de l’aigua ni ho farà per la municipalització dels menjadors escolars. Sincerament penso que ens aniria millor si llancéssim un missatge de confiança envers les empreses. La confiança que dona poder fer inversions en ciutats previsibles. I crec que un alcalde, igual que està bé que doni la benvinguda a bars i sabateries, també hauria de liderar la brega perquè a Terrassa hi hagi més casos com Sensofar. Per exemple, ens hem de poder dir aquestes coses amb respecte i sense enfadar-nos. Les ciutats s’hi juguen molt, amb la indústria. Sense una reindustrialització seriosa i amb molta feina darrera, ciutats com Terrassa han entrat en decadència a tot el món. Cal prendre’s seriosament la necessitat de tenir més empreses i del creixement de les empreses existents, amb lideratge, amb constància i sense defallir per a aquesta captació, proliferació i creixement d’empreses competitives i innovadores. No és un esprint, és una marató. Però és una marató responsable. I, si demanem que un alcalde ha de liderar aquesta marató, tots hem d’autoexigir-nos ajudar en aquesta direcció. Això no va de persones ni de partits, va d’equilibri i de sostenibilitat de les ciutats, també de la nostra.
Fa goig visitar empreses com Sensofar. Fa goig escoltar el seu equip de gent amb talent i empenta. Fa goig veure Terrassa com a seu corporativa d’una empresa amb presència arreu. Passejar per les seves instal·lacions és aprendre i és entendre una mica més per on anirà el futur. I si Sensofar hi és, i si algunes altres més hi són, ens hauríem de confabular perquè n’hi haguessin moltes més. El desplegament, per fi, dels Bellots II posarà quasi 95 hectàrees a disposició d’activitats econòmiques. No s’ompliran sense lideratge i sense un compromís compartit per aprofitar oportunitats com aquesta. No en tindrem moltes més.
