Josep Ballbè i Urrit
En el tema de l’elecció d’en Pere Aragonès com a nou president de la Generalitat, ben bé podem dir que ens ha salvat la campana.
L’acord a tres bandes (ERC, Junts i la CUP) penja d’un fil. Més ben dit, tal vegada de mig. Una de les condicions d’equilibri exigides pels cupaires rau a obligar-lo a sotmetre’s a una moció de confiança, a mitja legislatura. Aleshores, de ben segur que l’ham del referèndum pactat serà una falòrnia…, la qual cosa rebentarà la teòrica estabilitat i ens farà reentrar en una situació d’impasse.
Tot plegat em genera massa dubtes. El currículum professional del president no em genera confiança. És gairebé buit.
Afegint-hi que no arriba a la quarantena i que l’han validat dos personatges “peculiars” (un, a Waterloo, i l’altre, a Lledoners), ja podem tremolar. El primer li ha exigit les carteres principals del govern per atorgar-li suport. A més, ha impedit alhora el nomenament d’Elsa Artadi com a consellera d’Economia. Se l’estima més com a corcó per fiscalitzar-lo i anar-li posant pals a les rodes…
En Junqueras fa mesos que diu que no renuncien a la independència, però que cal replantejar-ho en un moment on hi hagi una mínima possibilitat de reeixir-ne.
Llavors, sortirà la CUP. Només si –pel 2023– està ben avançat aquest objectiu li donarà suport. Els republicans volen un sistema “a l’escocesa”. A hores d’ara, s’albira com a impossible, malgrat que n’Aragonès expressi que tot ho fia a una Generalitat “republicana”.
Al llarg de la història, el Principat ha tingut un govern amb aquest sistema polític tres vegades. Un va ser el cas d’en Pau Claris, en plena Guerra dels Segadors (any 1641) i la República durà sis dies. El segon, el trobem l’any 1873 (amb la proclamació d’un Estat català, en el marc de la Primera República espanyola) i es va allargar quatre mesos. Finalment, el 14 d’abril de 1931, el president Macià va proclamar la República i, tres dies després, la bescanviava per la recuperació de la Generalitat (en el marc de la Segona República espanyola)… Obvio el “sainet/paròdia” de la DUI de 2017, on vàrem ésser la riota del planeta. No anem enlloc.
Hom diu que “hi ha més dies que llonganisses”. En tot cas, ara per ara, val més menjar poc i pair bé. Si ens entestem a anar per vies amb massa revolts, ens marejarem i traurem la pela… I el que cal, per contra, és projectar el país endavant. A velocitat de creuer.
