Rafael Casals
Hi ha una gran preocupació entre la gent gran pel futur de les pensions, però no només per les nostres, també per les pensions que hauran de rebre els nostres fills i nets!
En aquests anys de crisi econòmica i social s’ha produït un atac frontal als èxits socials que amb tant esforç s’han anat aconseguint.
Encara no s’han revertit les retallades socials imposades per les successives crisis tant des del punt de vista legislatiu com el de les inversions en protecció social. (Aquesta reflexió del Consell de la Gent Gran de Catalunya és de 2019! Si ara hi afegim les con- seqüències econòmiques de la pandèmia la situació és molt pitjor.)
Veiem noves situacions de pobresa, augmenten les desigualtats socials i la pobresa infantil, que afecten amb més força les dones i, especialment, les dones grans.
Durant les crisis, la gent gran hem ajudat a reduir els seus efectes. Ajudant econòmicament les nostres famílies, acollin a casa els fills o nets que han perdut la seva…
Totes aquestes ajudes les hem pogut fer la gent gran gràcies als nostres ingressos estables, que no vol dir suficients.
Aquest suport que hem donat, i donem ara encara més, als nostres familiars més propers no ha de substituir el finançament públic de serveis i prestacions d’atenció social.
Per a la majoria de la gent gran l’única font d’ingressos són les pensions que, en molts casos, són inferiors o estan molt properes al llindar de la pobresa. Aquestes baixes pensions són la conseqüència dels baixos salaris i dels llargs períodes sense poder treballar per part de molts treballadors i treballadores.
Algunes de les lleis publicades en aquests períodes de crisi han empitjorat els mètodes de càlcul de les pensions i, sempre, en perjudici dels treballadors.
Tot això fa que entre la gran majoria de la població, gran i no gran, creix la preocupació per les alarmants notícies que ens arriben sobre la viabilitat del nostre sistema de pensions i la pèrdua, pràcticament total, dels fons de pensions.
Cal cercar mesures per intentar avançar en com garantir la solvència financera del sistema públic de pensions i l’actualització de les pensions. Però com que la resposta pot ser llarga ho haurem de deixar per a la setmana vinent.
