Jordi Tarragona, conseller de famílies empresàries
Les empreses comencen per l’emprenedoria d’algú que veu oportunitats on la resta veuen problemes. Sense emprenedoria és difícil que les empreses superin els reptes als quals han de fer front.
Als reptes disruptius preexistents com l’omnicanalitat, la robòtica o l’economia circular, moltes empreses també han de fer front a les conseqüències econòmiques del cigne negre que ha sigut la Covid.
L’emprenedoria és important per encetar nous projectes i també per reorientar els existents fent les coses de forma diferent quan les circumstàncies han canviat. A mesura que transcorren les generacions l’esperit emprenedor dels fundadors pot haver-se anat perdent.
O fins i tot amb el pas dels anys aquell jove emprenedor de 30 pot haver-se transmutat en un conservador de 70. Per tant és important ser proactius en la protecció i impuls de l’esperit emprenedor, per exemple reservant recursos per encetar nous projectes que enfoquin el negoci de forma disruptiva o fins i tot a nous negocis.
Jo recomano a les meves famílies empresàries clientes que donin suport de forma professional a l’emprenedoria de les noves generacions, encara que sigui fora del negoci original, i que assisteixin a jornades de “business angels” per tal de sortir del marc mental que moltes vegades ens limita. La tradició pot ser una de les fortaleses de l’empresa familiar, però també un fre a l’emprenedoria que en permetrà la continuïtat.
L’emprenedoria en aquests moments està com mai, la necessitat fa virtut. El nombre d’empreses que han sigut capaces de reinventar-se és important, i el de nous projectes també. Ben cert que va per barris, és a dir no és el mateix el sector agropecuari o industrial sanitari que el retail o l’hostaleria. A vegades a curt la solució no és reinventar-se sinó aguantar fins que escampi, o retirar-se a temps per encetar un nou projecte amb emprenedoria. A més a més l’emprenedoria té molta relació amb l’última de les llibertats de l’ésser humà: decidir com reaccionar davant dels esdeveniments, on uns veuen el got mig vuit altres el veuen mig ple, o combustible per a un motor d’hidrogen.
Per enfortir l’emprenedoria el primer que cal és des de tots els àmbits, començant pels polítics, prestigiar la figura de l’empresari, sense el qual no hi ha creació de riquesa; com deia Winston Churchill, és qui tira del carro. En segon lloc cal reduir traves burocràtiques a la creació d’empreses i a la seva reformulació. Els costos de reorientar o tancar una empresa desincentiven la seva creació; la necessària protecció dels ciutadans no ha de recaure sobre les empreses si volem que hi hagi emprenedors. Els costos socials i econòmics del fracàs poden desincentivar a encetar un nou projecte.
Les empreses familiars són més emprenedores que les no familiars, perquè representen el 88% del teixit empresarial català, el 68% dels llocs de treball privats i el 68% del PIB. La seva vida mitjana -de 37 anys- és més llarga que els 31 de les no familiars.
D’avis a nets van tres generacions, és a dir 75 anys. Quant han canviat els sectors des del final de la Segona Guerra Mundial fins ara? De les 500 empreses de la llista Fortune 1955, l’any 2020 (65 anys després) només en quedaven 51.
Jo aconsello als meus clients per allargar la vida de la seva empresa familiar que planifiquin amb antelació i tenint en compte els imprevistos, que formin propietaris professionals i responsables, treballin al negoci o no, i que impliquin els continuadors en les reflexions i decisions d’orientació estratègica del negoci. Els dic que recordin que l’ADN no garanteix la transmissió de la capacitat i vocació empresarial, però que aquestes es poden formar a escala raonable respectant la llibertat conscient dels continuadors.
Aconsello als meus clients que surtin del marc mental que moltes vegades ens limita, que mirin com s’estan fent les coses en altres mercats, en altres sectors, en altres empreses. Que comprenguin les noves idees abans de jugar-les. Que a vegades l’oportunitat està a deixar de fer les coses com sempre s’han fet; el passat no sempre es pot projectar al futur.
Els aconsello que consultin amb les noves generacions com farien les coses, quines oportunitats veuen. Potser els continuadors encarà no saben gestionar la tresoreria, però probablement tenen una visió del consumidor i del mercat diferent de la dels predecessors, i potser més encertada.
Potser no estan capacitats per conduir el cotxe amb corbes, boira i gel, però sí que poden saber quin ha de ser el port de destí i quin és el millor camí per arribar-hi.
