Josep Ballbè i Urrit
Tot indica que, cada dia que passa, albirem la proximitat d’allunyar definitivament la Covid-19 de les nostres vides.
La forta embranzida dels vaccins ajuda –i de quina manera– en l’apaivagament de la por i la paüra que tenallaven la nostra societat. En aquest punt, convé no perdre de vista que alguns immunòlegs ens adverteixen de la proximitat d’un nou rebrot: el de les persones que s’han ensorrat mentalment arran de tot plegat. Ací, projecto certes reticències envers la figura d’alguns coachs o psicòlegs amb pocs escrúpols. Si més no pel fet que “en temps de belluga, campi qui puga”. Normalment, s’arrepengen al llom dels sectors socials més febles.
No me’n puc estar, de dir-hi la meva, per fer una lloança del tresor de l’amistat. Més val tibar dels amics que atipar-se d’algun tipus de medicament quan ho passes malament. L’amic et coneix. Sap el detall de les teves incerteses. Comprèn el que penses secretament i t’escolta quan tu el fas partícip de qualsevol pena. Comparteix el seu àpat amb tu i sempre et fa costat en moments de dificultat.
Et protegeix quan t’acusen i tu li dones suport en la lluita per assolir un repte. Somriu quan et veu cofoi i el cor de tots dos sagna en copsar la més mínima preocupació o infelicitat. Entre un i altre, el lligam es va bastir fa molts dies i la soldadura durarà pels segles dels segles.
Fidel a l’estima que tinc pels adagis, refermo la meva exposició amb un petit tast: “Qui té bon amic té bon abric /Qui troba ver amic, troba tresor / No és més ric qui té més diners, sinó qui té amics més poderosos / Més val un bon amic que un parent ric / Llenya, vi, llibre i amic, el més vell, el preferit / Els amors passen i els amics queden / Amic vell val més que els diners”.
Després d’un sotrac personal, el vincle afectiu amb un bon amic sempre ajuda a recuperar –més aviat i amb més força i continuïtat– el to adient. La sensació de felicitat millora el sistema immunològic.
Per contra, l’aïllament o la solitud no fa altra cosa que diluir i allargar en el temps la represa del vol. La presa de decisions conjuntament s’arrela i referma des de la visió que quatre ulls hi veuen més que no pas dos. Qui no comparteix la vida amb amics està sol en les més difícils circumstàncies. “Viure sense amics és morir sense testimonis.”
