JOAN CARLES FOLIA TORRES, Coach Advance Life
Ja fa massa dies que en trobades amb docents i també amb interacció amb empresaris de diferents sectors apareix de manera recurrent una idea:
Una de les competències que més troben a faltar en els seus alumnes els primers i en els seus treballadors els segons és la manca de tolerància a la frustració com a plataforma a on poder edificar els comportaments proactius, emprenedors i valents dels col·lectius als quals ens estem referint. Els mestres i professors comenten que cada vegada amb més assiduïtat els seus alumnes no tenen les eines necessàries per poder sobreviure als avatars de la vida. Nois i noies que creuen que les coses s’obtenen des de la comoditat i la immediatesa, des de la feblesa del tenir-ho tot sense donar valor als esforços i compromisos que les diferents etapes del seu creixement reclamen. Han estat educats sota el paraigua de la societat del benestar i això ha fet que pensin que les seves oportunitats vindran encadenades al fet de fer-se grans sense cap altra variable actitudinal i formativa que els derivi a una manera de viure confortable.
D’altra banda els empresaris també opinen que les noves fornades de treballadors els arriben amb una visió del món laboral esbiaixada a on fan dels seus drets la seva bandera; dels seus deures, la seva mancança, i a on el seu llindar de resiliència i de coratge vital i laboral queda reduït a la demanda inicial d’un bon horari i d’un bon salari. Em comenten que hi ha pocs joves que vulguin hipotecar els seus caps de setmana per treballar, abans és la parella, el gimnàs o sortir amb els amics. Manifesten obertament que prefereixen viure la vida ( la qual cosa és manifestament important) abans que malbaratar dissabtes i diumenges a consolidar el seu futur.
Treballo i defenso obertament el sentit democràtic del nostre recorregut vital des del dia que naixem fins al dia en què ens toca marxar. Saber compartimentar tota la bossa d’hores i repartir-les entre responsabilitat, lleure i descans. Aquest triangle ens ha de portar a tenir claredat en el fet que totes les coses tenen el seu moment i el seu lloc i per arribar a poder mantenir aquest equilibri necessitem experimentar l’èxit i el gaudi de les situacions que ens acompanyen però també la frustració i el desassossec que en d’altres moments ens arriba. Les persones humanes hem d’estar preparades per viure amb màxima intensitat les extraordinàries aventures que la vida ens té preparades i de la mateixa manera han de saber encaixar i torejar les contradiccions i trasbalsos que vindran. Educar els nostres fills i filles, els nostres alumnes, des de la concepció estricta i única de la victòria, del tenir-ho tot i del ser i sentir-se superiors ens trasllada a un terreny inestable de conducta posterior a on qualsevol pedra en el camí els farà febles i carn de canó en un futur que els esperarà amb les urpes ben afilades. Educar-los en el “no”, en l’assumpció de conseqüències davant la mala praxis i en la necessitat de remar amb bona freqüència i intensitat per obtenir allò que desitgen fent-los partícips de ser proactius en la conquesta de les seves fites els farà emocionalment indestructibles davant de la competitivitat i agressivitat que el segle XXI i la societat estan mostrant.
Eliminem el sentiment de culpa que se’ns pot generar davant la no concessió d’algunes demandes dels nostres fills, mantinguem la línia de la proporcionalitat i la moderació a sempre dir que sí quan ells ens interpel·len. Anem més enllà, siguem conscients de la indubtable necessitat de generar frustració en els seus sentiments per tal de preparar-los per a un futur més just i realista, aquell que els està esperant. Els empresaris volen aquest tipus de perfil més treballat, més preparat per assumir l’entorn laboral però recordeu també, empresaris, que més resiliència no vol dir que siguin l’ase dels cops i les condicions laborals també han de jugar a favor de l’harmonia que ha d’haver-hi entre les dues bandes.
